Rol d'infermería en la deprescripció de les benzodiacepines en persones grans: revisió bibliogràfica

Identificador:  TFG:1675

Handle: https://hdl.handle.net/20.500.11797/TFG1675

Autors:  Fuentes Hita, Marta; Gascón Reyes, Sara

Resum:
Objectius: Investigar el rol infermer en la deprescripció de les benzodiacepines i, posteriorment, conèixer les estratègies de deshabituació d’aquest grup farmacològic. Metodologia: Es va realitzar una revisió bibliogràfica a les bases de dades de SciELO, Dialnet Plus, Elservier, Google Scholar y PubMed. Utilitzant per a la recerca de recerca les paraules clau: “benzodiacepines”, “ancians”, “deprescripcions”, “caigudes”, “efectes secundaris”, “polimedicació”. Es van seleccionar els articles que complien amb els criteris de inclusió. Resultats: Es van identificar un total de 136 articles, dels quals, es van seleccionar un total de 24 articles. 8 d’ells tractaven sobre l’ús de benzodiacepines en els ancians incloent els efectes adversos d’un tractament prolongat i l’ús inadequat d’aquest grup farmacològic per aquesta població; 4 articles parlaven sobre la prevenció de caigudes en gent gran medicada amb benzodiacepines; y els 12 restants tractaven sobre la deprescripció de benzodiacepines en gent gran incloent el rol d’infermeria i les estratègies a seguir per la deshabituació. Conclusió: La deprescripció en gent gran polimedicada s’ha convertit en un gran desafiament des d’atenció primària per part d’infermeria. Tot i que existeixen guies de practica clínica sobre els diferents programes i intervencions per abordar aquesta situació, els resultats mostren que actualment existeix una alta prevalença en ancians que realitzen tractaments inadequats amb benzodiacepines, es quals a llarg termini poden provocar canvis importants en la seva qualitat de vida. Avui dia la evidencia científica mostra la importància de realitzar una revisió periòdica dels tractaments instaurats en gent gran per poder dur a terme les estratègies de retirada de benzodiacepines i prevenir els efectes adversos. Els resultats demostren que per aquesta raó es necessària la implantació d’aquests programes infermers des de l’àmbit d’atenció primària, el qual permet realitzar un seguiment individualitzar d’aquests pacients i a la seva vegada millorar la qualitat de vida.