Identificador: TFG:177
Autors: Torruella Martínez, Frederic
Resum:
En aquest treball el que hem pretès és, des d’una perspectiva històrica, analitzar quin ha estat l’encaix jurídic i polític de les reivindicacions nacionals i d’autogovern catalanes, dintre el marc constitucional de l’estat espanyol. Pretenem veure si ha existit algun tipus de canvi en la reacció o la manera d’afrontar el problema per part de les institucions estatals, i si això s’ha traduït en canvis o millores respecte Catalunya. I aquest estudi el realitzàrem a través de l’anàlisi jurídic comparatiu entre els textos constitucionals existents, des de 1873, amb els diferents estatuts d’autonomia de Catalunya, i sobretot els projectes dels mateixos, on veiem de forma nítida la reivindicació catalana. D’aquesta manera, ens permet veure clarament les aspiracions nacionals catalanes, enfront la resposta jurídico-política espanyola. L’estructura utilitzada és de quatre capítols. El primer fa referència a la Ia República, el segon sobre la II República, on comparem la Constitució republicana amb l’Estatut de 1932; el segon, versa sobre la Constitució de 1978, en comparació amb l’Estatut de 1979; en el tercer, analitzem el projecte de reforma de l’Estatut de 2005, comparant-lo amb el text definitiu de 2006, i, posteriorment, el quart capítol, on estudiem la Sentència 31/2010, del Tribunal Constitucional, sobre l’Estatut de 2006. A mode conclusiu, i després de realitzar el nostre estudi, hem pogut comprovar com, tot i el devenir dels anys, tot i el canvi de règims, d’època i de partits, la resposta estatal no ha canviat gairebé gens. La conclusió extreta és que la situació s’ha mantingut sempre en un estat semblant, tot ignorant-se la singularitat pròpia de Catalunya, les nacionalitats a les que fa referència l’art. 2 de la CE, i la utilització de tot tipus d’instruments polítics (la pròpia STC) per demolir dites aspiracions.