Identificador: TFG:1891
Autors: Valldepérez Tasias, Xènia
Resum:
La notícia de què el teu propi fill sigui diagnosticat de Paràlisi Cerebral (PC), suposa un esdeveniment traumàtic que marca un abans i un després per a cadascun dels membres d’una família. Aquest comporta un còctel d'emocions i sentiments oposats els quals poden arribar a interferir en diversos aspectes de la vida, afectant tant a nivell fisiològic com emocional, social, econòmic i espiritual. La dinàmica familiar es veu alterada quan en ella hi conviu la discapacitat, associada a un grau de depend n ia tal qu un dels membres de la família es eu en la ne essitat de dei ar- t t er tal d’assumir un r l de uidad r el qual n est re arat “Cuidad r Inf rmal”. És en aquest escenari on ens plantegem com contribuir a donar una resposta preventiva a la possible sobrecàrrega del cuidador principal. Mitjançant l’elab ra ió d’un Estudi qualitatiu, observacional, descriptiu de caràcter fenomenològic on ens interessa conèixer, des de una perspectiva “Emic”, les vivències, experiències i sentiments dels participants. L’estudi ens m stra a un cuidador de mitjana edat, de sexe femení i que és familiar dire te, “la Mare”, la qual, des del nai ement del seu fill a assumit aquest r l. Dedicant-se úni a i e lusi ament al uidatge d’aquest i de la família, abandonant la seva vida laboral anterior, aïllant-se cada dia més de la vida social i prioritzant la cura i el benestar del seu fill per sobre de qualsevol altra cosa, inclús en detriment de la seva pròpia salut. Com a futurs Infermers, volem fer prendre cons i n ia que “La persona que cuida també necessita cuidar-se i/o que cuidin d’ella”. Aprenent a demanar ajuda i deixar-se ajudar, cuidant la pròpia salut, expressant sentiments, identificant les situacions que li provoquen major estrès. En definitiva, autoconeixent-se per evitar una possible sobrecàrrega i claudicació familiar.
Repositori URV