Història evolutiva de l'uroplauina 3c i la seva expressió en la superficie ocular humana sana i patològica

Identificador:  TFG:2158

Handle: https://hdl.handle.net/20.500.11797/TFG2158

Autors:  Piñeiro Alonso, Laura

Resum:
Les uroplaquines (UPKs) son proteïnes integrals de membrana que formen els principals components de les plaques urotelials. Estes plaques recobreixen la superfície apical del uroteli i son les responsables de la seva impermeabilitat. Se diferencien dos superfamílies de uroplaquines: les uroplaquines de la família de les tetraspanines i les uroplaquines associades a tetraspanines. Dins d’aquest últim grup s’ha definit una nova uroplaquina, l’UPK3c, que s’expressa en humans i el seu origen es posterior a la resta de uroplaquines. Per a comprendre millor l’origen i l’evolució de la seqüència d’UPK3c, se realitzen diferents anàlisis de les seqüències d’UPK3a, UPK3b i UPK3c en diferents classes de vertebrats. S’ha observat que l’origen d’UPK3c va tenir lloc a partir d’una duplicació en la seqüència d’UPK3b en l’ancestre comú de aus/rèptils i mamífers. A més a més, la seqüència d’aquesta uroplaquina ha patit una sèrie de modificacions al llarg de la seva història evolutiva fins arribar als humans. Per altra part, com a conseqüència de la colonització del medi terrestre per parts dels vertebrats aquàtics, la còrnia va patir una sèrie de canvis per adaptar-se a la vida terrestre. Esta transició coincideix amb el moment evolutiu en el que s’origina UPK3c i, a més, al estudiar l’expressió d’aquesta uriplaquina en els diferents teixits humans es va observar que aquesta se localitza també en la superfície ocular. Aquest fet converteix l’expressió d’UPK3c en l’ull en un objecte d’estudi interesant. A partir del anàlisis d’UPK3c mitjançant Western-blot en mostres de superfície ocular humana sana i patològica, es va observa que el patró de glicosilació d’aquesta uroplaquina es troba alterat en pterigion i queratocono. A més, la seva expressió en queratocono es significativament superior que en pterigion.