Identificador: TFG:2293
Autors: Martínez Garcia, Laura
Resum:
La lactància materna és una pràctica històrica, social i cultural que aporta nombrosos beneficis al nadó que la rep i a la mare que la realitza. L’actual evidència científica corrobora dits profits i recomana aquesta forma d’alimentació de manera exclusiva durant els primers 6 primers mesos de vida de l’Infant. Tot i la seva importància, l’ús i el desús de l’alletament matern és un tema controvertit que porta a moltes mares a abandonar-la abans del temps estipulat. L’objectiu del present estudi fenomenològic és analitzar, mitjançant una investigació qualitativa, quins són els factors que porten a les mares a renunciar a la lactància materna i com influeix la manca de suport o d’estratègies a l’hora del seu manteniment, a més de preguntar-nos sobre l’existència d’una pressió social afegida a la nova situació en la que es veu envoltada la mare. És realitzaran entrevistes etnogràfiques per posteriorment realitzar un anàlisis que segueix el model de Taylor i Bodgan (1987). L’anàlisi de les entrevistes i la literatura explorada mostren com, a nivell individual, la baixa percepció d’autoeficàcia de la mare, a nivell de relacions i comunitari, la manca de suport per part dels professionals sanitaris i el retorn al món laboral, i finalment, a nivell social i cultural l’estigma social del pit, entre d’altres, dificulten el manteniment de la lactància materna i provoquen emocions i sentiments de caràcter negatiu en les mares.
Repositori URV