Identificador: TFG:4495
Autors: Pal, Claudia
Resum:
Els envasos de begudes generalment estan fabricats amb materials fàcilment reciclables (com el plàstic PET, el vidre, l'alumini, etc.), però sovint en lloc de ser reciclats són rebutjats de manera inadequada, generant externalitats negatives com l'augment de les emissions de CO₂ provocades per l'ús de material verge per a crear nous productes o la contaminació del medi a causa de les escombraries. Degut al continu augment de l'activitat econòmica, el ritme de consum actual i una vida de producte cada cop més efímera, la gestió de residus s'ha convertit en un greu problema en l'actualitat. Per tal de gestionar més eficientment aquesta problemàtica i estimular la reducció o el reciclatge, diversos estudis s'inclinen per l'ús d'un sistema de dipòsit-retorn. En aquest sistema, els consumidors paguen una quantitat extra de diners (el dipòsit) en el moment de compra. I una vegada consumit el producte, si els consumidors retornen l'envàs, recuperen l’import del dipòsit. Posteriorment, els residus reciclables són enviats a un centre de reutilització o a una unitat de reciclatge perquè puguin passar a ser recursos i no deixalles. El propòsit d'introduir un SDDR és canviar el comportament dels consumidors, els productors i els minoristes per a aconseguir un canvi significatiu en la recol·lecció envasos de begudes buits per al reciclatge i la incidència d'escombraries. El present estudi consisteix en una anàlisi de la situació actual d'Espanya en matèria de residus i reciclatge i un estudi empíric basat en una enquesta realitzada a la població de Vila-seca per a valorar l'acolliment que podria tenir aquest sistema i si resultaria oportuna la seva implantació.
Repositori URV