Treballs Fi de Grau> Dret Públic

RÈGIM JURÍDIC DE LES CONCESSIONS DE DOMINI PÚBLIC MARÍTIMO-TERRESTRE

  • Dades identificatives

    Identificador: TFG:542
    Handle: http://hdl.handle.net/20.500.11797/TFG542
  • Autors:

    Marcos Vidal, Sandra Cristina
  • Altres:

    Data d'alta al repositori: 2016-01-28
    Resum: El dominio público marítimo-terrestre (DPMT) obtiene su máxima protección a través de los art. 132 y 149.1.23 CE de 1978 y la Ley de Costas de 1988 (LC). Esta ley ha sufrido una importante reforma en el 2013, provocando muchos problemas de interpretación y generando inseguridad jurídica. La finalidad de la reforma proclamaba la seguridad jurídica y la protección del medio ambiente, aunque a lo largo del articulado vemos que no ha cumplido con estas expectativas y ha supuesto un fracaso normativo a favor de los intereses económicos de los particulares frente los intereses generales de protección y conservación del DPMT. La reforma ha reducido los límites del DPMT, quedando así más espacio libre de dominio público y en consecuencia generando la posibilidad de ser adquirido por los particulares a dominio privado. Se ha incrementado la duración de las concesiones administrativas de tal forma que el concesionario puede disfrutar del dominio público por un largo espacio de tiempo, llegando a actuar como si de forma privada se tratara. Se ha vuelto al concepto de la transmisión inter vivos, la cual fue derogada por la LC 1988 y la reforma de 2013 ha recuperado este negocio jurídico, una vez más ampliando el ámbito de actuación de los particulares. La posibilidad de prorrogar la concesión también se ha visto reformada incrementándose hasta 75 años (antes 30), generando así un amplio periodo de disfrute de éstas y un gran problema de interpretación sobre si el tiempo ya disfrutado se debe sumar a los 75 años o bien, el límite máximo son los 75 años. Las concesiones compensatorias también se han reformado, pueden prorrogarse hasta 75 años igual que las concesiones ordinarias. The maritime-terrestrial public domain (MTPD) gets maximum protection through Art. 132 and 149.1.23 CE 1978 and Coastal Law (CL). This law has undergone a major reform in 2013, causing many problems of interpretation and creating legal uncertainty. The purpose of the reform proclaimed legal certainty and the protection of the environment. Despite of what’s shown in the text, this has not met the expectations and has leaded into a policy failure on behalf of the economic interests of the individuals against the general protection and conservation interests of the MTPD. The reform has reduced MTPD boundaries, leaving more space in the public domain and creating the possibility of being acquired by private to private domain. It has increased the duration of the administrative concessions so that the concessionaire can enjoy the public domain for a long period of time, getting to act as if it were privately. It has become the concept of inter vivos transmission, which was repealed by the CL 1988 and 2013 reform the legal business has recovered once again expanding the scope of individuals. The possibility of extending the concessions has also been reformed to increase up to 75 years (formerly 30), thereby generating an extended period of enjoyment of these and a great problem of interpretation as to whether the time already spent should be added to the 75 years or the maximum limit which is 75 years. Compensatory concessions have also been renewed, and they can be extended up to 75 years as ordinary concessions. El domini públic marítimo-terrestre (DPMT) obté la seva màxima protecció a través dels art. 132 i 149.1.23 CE de 1978 i de la Llei de Costes de 1988 (LC). Aquesta llei ha patit una important reforma en el 2013, provocant així molts problemes d’interpretació i generant inseguretat jurídica. La finalitat de la reforma proclamava la seguretat jurídica i la protecció del medi ambient, encara que al llarg de l’articulat veiem que no ha complert amb aquestes expectatives i ha suposat un fracàs normatiu a favor dels interessos econòmics dels particulars front als interessos generals de protecció i conservació del DPMT. La reforma ha reduït els límits del DPMT, quedant així més espai lliure de domini públic i en conseqüència generant la possibilitat de ser adquirit pels particulars a domini privat. S’ha incrementat la duració de les concessions administratives de tal forma que el concessionari pot gaudir del domini públic per un llarg espai de temps, arribant a actuar com si fos de forma privada. S’ha tornat al concepte de la transmissió inter vivos, la qual va ser derogada per la LC 1988 i la reforma de 2013 ha recuperat aquest negoci jurídic, un cop més ampliant l’àmbit d’actuació dels particulars. La possibilitat de prorrogar la concessió també s’ha vist reformada incrementant-se fins a 75 anys (abans 30), generant un ampli període de gaudi d’aquestes i un gran problema d’interpretació sobre si el temps ja gaudit s’ha de sumar als 75 anys o bé, el límit màxim són els 75 anys igual que les concessions ordinàries.
    Matèria: Dret marítim
    Idioma: Català
    Àrees temàtiques: Ciencias jurídicas Juridical sciences Ciències jurídiques
    Departament: Dret Públic
    Estudiant: Marcos Vidal, Sandra Cristina
    Curs acadèmic: 2014-2015
    Títol en diferents idiomes: RÉGIMEN JURÍDICO DE LAS CONCESIONES DE DOMINIO PÚBLICO MARÍTIMO-TERRESTRE LEGAL SYSTEM OF CONCESSIONS OF MARITIME-TERRESTRIAL PUBLIC DOMAIN RÈGIM JURÍDIC DE LES CONCESSIONS DE DOMINI PÚBLIC MARÍTIMO-TERRESTRE
    Data de la defensa del treball: 2015-05-27
    Paraules clau: Reforma, concesiones, prórroga Reform, concessions, extension Reforma, concessions, pròrroga
    Confidencialitat: No
    Títol en la llengua original: RÈGIM JURÍDIC DE LES CONCESSIONS DE DOMINI PÚBLIC MARÍTIMO-TERRESTRE
    Director del projecte: Casado Casado, Lucía
    Ensenyament(s): Dret
    Entitat: Universitat Rovira i Virgili (URV)
  • Paraules clau:

    Ciencias jurídicas
    Juridical sciences
    Ciències jurídiques
    Dret marítim
  • Documents:

  • Cerca a google

    Search to google scholar