Identificador: TFG:591
Autors: Reche Cantos, Sandra
Resum:
Tothom coneix que els procediments judicials ordinaris són lents, costosos i complicats. Poden passar anys des de la interposició de la demanda fins la resolució del litigi, passant per tots els recursos davant la mateixa i les despeses i costes generades per les actuacions judicials. Per aquest motiu estan, cada cop més, en auge els sistemes de resolució extrajudicial de conflictes, coneguts com Alternative Dispute Resolution Systems (ADR). Aquestes vies alternatives, que comprenen la negociació, la mediació, la conciliació i l’arbitratge; han patit importants modificacions legislatives, tant a nivell estatal com europeu, precisament per tal de fomentar-los. I és que l’experiència adquirida és realment positiva, ja que s’aconsegueix posar fi als litigis de forma eficaç, ràpida i econòmica. En el present treball, “L’arbitratge i l’activitat arbitral de l’Administració. L’arbitratge de consum.”, s’estudiarà, com el seu propi títol indica, la institució de l’arbitratge: el seu concepte, el seu procediment i la seva distinció de la resta d’ADR. No obstant, l’arbitratge no és únicament de caràcter privat, sinó que l’Administració Pública també té la potestat d’exercir d’àrbitre en els conflictes originats entre els administrats. Així, veurem què és l’activitat arbitral de l’Administració, quins són els principis que la integren i les potestats de què disposa per exercir-la. També es farà una breu referència als antecedents històrics d’aquest sistema, donat que, si bé sembla relativament recent, els seus orígens es remunten a èpoques molt antigues, tot i que el seu màxim desenvolupament es va donar a l’Antiga Roma amb la Llei de les XII Taules. El procediment d’arbitratge de l’Administració més utilitzat al nostre país és l’arbitratge de consum. Per aquest motiu, donada la importància del mateix, finalment es realitzarà un anàlisis sobre la seva regulació, el seu àmbit d’aplicació i el seu funcionament.
Repositori URV