Identificador: TFG:9397
Autors: Duran Cabré, Laia
Resum:
"Introducció: Aquest estudi qualitatiu explora la vivència de persones en rebre un diagnòstic de Trastorn de l'Espectre Autista (TEA) a l'edat adulta (20-60 anys). L'objectiu general va ser comprendre en profunditat aquesta experiència, examinant les barreres diagnòstiques, el biaix de gènere, les emocions predominants, les implicacions en la salut i les seves necessitats. Metodologia: La recollida de dades es va dur a terme mitjançant entrevistes semiestructurades a quatre participants a Catalunya, seleccionats mitjançant mostreig intencional i de bola de neu. Les entrevistes van ser analitzades mitjançant codificació inductiva i deductiva, amb triangulació per assegurar-ne la fiabilitat. Resultats: Es va observar que la consciència del TEA sorgeix sovint pel diagnòstic d'un fill així com per la identificació amb testimonis. A partir d’aquí, la recepció del diagnòstic genera alleugeriment i validació, encara que també frustració pel seu retard. Endemés, es van identificar barreres significatives com el biaix de gènere i d'edat a les eines diagnòstiques, la manca de formació professional i el camuflatge. El diagnòstic tardà té un impacte emocional (frustració, esgotament) així com sobre la salut, les relacions i també la trajectòria acadèmica i laboral. Conclusions: Destaquen la complexitat emocional del diagnòstic tardà i el seu impacte significatiu, així com la necessitat d'abordar les barreres diagnòstiques, especialment el biaix de gènere, i de millorar la formació dels professionals. S'emfatitza la importància d'un suport integral que inclogui la psicoeducació, el suport emocional i les xarxes entre iguals. L'estudi advoca per investigacions futures amb mostres més àmplies i el desenvolupament d'eines diagnòstiques específiques per a adults, així com l'anàlisi de l'efectivitat de les intervencions post-diagnòstic."