El joc cooperatiu a educació física com a eina d’inclusió per a l’alumnat nouvingut amb desconeixença de les llengües vehiculars, a cicle mitjà d’una escola de Cambrils

Identificador:  TFG:9400

Handle: https://hdl.handle.net/20.500.11797/TFG9400

Autors:  Kohan López, Tomás

Resum:
El creixement d'alumnat nouvingut ha suposat tot un canvi en la fisonomia de les aules i escoles respecte a temps passats (Leiva-Olivencia, 2016). Davant el fenomen migratori que es viu avui dia a Catalunya, les escoles s'han convertit en espais clau per a afavorir la inclusió de l'alumnat nouvingut. Aquesta inclusió educativa implica garantir-ne la presència, la participació i l'assoliment de tot l'alumnat (Hernández Sánchez i Ainskow, 2018). En aquest marc, l’Educació Física representa una eina molt valuosa per afavorir la inclusió, ja que l’activitat física i l’esport faciliten la interacció social i afavoreixen la relació entre persones (Carbonell-Ventura et al., 2018). Aquest treball té com a objectiu determinar si la implementació de jocs cooperatius en les classes d'Educació Física afavoreix la inclusió d’alumnat nouvingut de 4t curs d’Educació Primària que desconeix la llengua vehicular. L’estudi de cas s'ha realitzat en una escola pública del municipi de Cambrils, on es va detectar que alguns alumnes nouvinguts de 4t de Primària, amb dificultats lingüístiques, també trobaven barreres per a participar en espais lúdics i col·laboratius. Per donar resposta a aquest objectiu, es va dur a terme una intervenció de tres sessions amb jocs cooperatius i es van recollir dades mitjançant entrevistes, rúbriques d’observació i qüestionaris. Els resultats mostren que la implementació de jocs cooperatius a les sessions d’Educació Física pot afavorir la inclusió de l’alumnat nouvingut amb dificultats lingüístiques. Malgrat la brevetat de la intervenció, es van detectar millores en la participació, la interacció i la cohesió del grup. Els jocs cooperatius van facilitar la comunicació no verbal i la creació de vincles socials, afavorint un entorn més inclusiu i col·laboratiu. Tanmateix, l’evolució va ser diferent segons cada cas, la qual cosa reforça la necessitat d’enfocar la inclusió des d’una perspectiva individualitzada. A més, l’estudi posa de manifest la importància de promoure metodologies inclusives de manera continuada per generar un impacte real i sostingut en la convivència escolar.