El rol infermer en el model domiciliari post-trasplantament de progenitors hematopoètics: una revisió sistemàtica sobre la seva viabilitat i seguretat.

Identificador:  TFG:9436

Handle: https://hdl.handle.net/20.500.11797/TFG9436

Autors:  Guiseris Santaflorentina, Lidia

Resum:
Objectiu: En 2025 s'espera un augment significatiu del nombre de casos de neoplàsies oncohematològiques. La supervivència d'aquests pacients depèn en gran manera del trasplantament de progenitors hematopoètics (TPH), un procediment tradicionalment realitzat en l'àmbit hospitalari; no obstant això, l'hospitalització a domicili sorgeix com una alternativa assistencial innovadora. L'objectiu d'aquesta revisió sistemàtica pretén analitzar la viabilitat, seguretat i efectivitat, així com els cuidats infermers específics del model d'atenció domiciliària en pacients sotmesos a un TPH, avaluant el seu impacte en l'èxit terapèutic i la qualitat de vida. Mètode: Revisió sistemàtica de 13 estudis originals identificats mitjançant cerca en tres bases de dades científiques, conforme a criteris d'inclusió i exclusió preestablerts. S'han seguit les directrius PRISMA per a la identificació, selecció i avaluació dels articles. Resultats: El model d'atenció domiciliària és segur i efectiu en pacients clínicament estables, millorant la seva qualitat de vida i reduint el risc de complicacions. A més, sol ser millor valorat pels pacients, ja que redueix l'estrès i l'ansietat, fomenta la sensació de normalitat i enforteix els llaços familiars. En aquest context, el personal d'infermeria juga un paper essencial, la formació del qual en aquest àmbit és determinant per a oferir cures específiques que abordin totes les seves necessitats. Conclusions: L'hospitalització a domicili, sempre que es dugui a terme amb una estructura sòlida, equips especialitzats i una xarxa familiar capacitada, es consolida com una modalitat d'atenció segura i eficaç, amb resultats i valoracions extremadament positius per als pacients, familiars i professionals involucrats.