Evolution of the price of gold and analysis of its role as a safe haven asset in a context of crisis (2020-2025).

Identifier:  TFG:9603

Handle: https://hdl.handle.net/20.500.11797/TFG9603

Authors:  Decu, Ramon Gabriel

Abstract:
El present treball de fi de grau analitza l'evolució del preu de l'or durant el període 2020-2025 i avalua si el metall preciós ha mantingut la seva funció històrica d'actiu refugi en un context macroeconòmic excepcional, marcat per la pandèmia de la COVID-19, el conflicte armat entre Rússia i Ucraïna, l'episodi d'inflació rècord postpandèmia i el cicle d'enduriment monetari més intens des dels anys 1980. La investigació combina la revisió de la literatura financera consolidada, l'examen dels factors macroeconòmics i institucionals determinants i una anàlisi empírica quantitativa sobre 1.508 observacions diàries de preus. La metodologia aplicada integra l'anàlisi tècnica del preu , la comparativa de rendiment amb l'índex S&P 500 i amb els bons del Tresor nord-americà a 10 anys, i el càlcul de la correlació amb l'Índex del Dòlar (DXY). Les fonts de dades emprades són institucionals i acadèmicament reconegudes (FRED, World Gold Council, Stooq.com), processades mitjançant Microsoft Excel i TradingView. Els principals resultats mostren que l'or va generar una revalorització acumulada del 182,42% (CAGR del 18,91%), superant àmpliament el rendiment del S&P 500 (110,12%), amb una volatilitat anualitzada inferior (16,30% vs 20,93%) i un drawdown màxim notablement menor (-21,43% vs -33,92%). La correlació diària de 0,1273 confirma empíricament la funció diversificadora del metall. L'anàlisi documenta dos fenòmens estructurals: el desacoblament entre el preu de l'or i els tipus reals nord-americans (correlació anual del 2025 reduïda al -0,07), i el manteniment de la correlació inversa estructural amb el dòlar (-0,3619). El treball conclou que l'or no només ha mantingut la seva funció d'actiu refugi durant el període, sinó que ha consolidat el seu paper estructural dins del sistema financer internacional, impulsat principalment per les compres rècord dels bancs centrals d'economies emergents (4.750 tones acumulades entre 2020-2025) i pels canvis geopolítics derivats de la guerra a Ucraïna.