Impacto de las intervenciones dirigidas a la salud mental en niños, niñas y adolescentes con trastornos de la conducta alimentaria: una revisión de ensayos clínicos aleatorizados.

Identificador:  TFG:10102

Handle: https://hdl.handle.net/20.500.11797/TFG10102

Autores:  Ferré Benaiges, Mireia

Resumen:
Introducció: Els trastorns de la conducta alimentària (TCA) en nens, nenes i adolescents s’associen freqüentment amb alteracions psicològiques i emocionals com l’ansietat, la depressió, la baixa autoestima i la distorsió de la imatge corporal. En els darrers anys s’han desenvolupat diverses intervencions psicològiques i nutricionals amb l’objectiu de millorar tant la simptomatologia alimentària com la salut mental d’aquests pacients. Objectiu: Identificar l’evidència disponible sobre l’eficàcia d’intervencions realitzades mitjançant assajos clínics aleatoritzats sobre la salut mental de nens, nenes i adolescents amb TCA. Mètodes: Es va realitzar una revisió sistemàtica d’assajos clínics aleatoritzats publicats sobre intervencions aplicades en població infantil i adolescent amb diagnòstic de TCA. Es van revisar intervencions tant psicològiques com nutricionals i el seu impacte sobre variables emocionals, cognitives i conductuals a través del cercador bibliogràfic PubMed. Resultats: Un total de 5 estudis van ser inclosos en aquest estudi d’un total de 48 identificats. No es van trobar estudis realitzats en població infantil. La majoria de participants adolescents van ser noies. Les intervencions basades en la teràpia familiar , la teràpia cognitiu-conductual , la imatge corporal i el biaix cognitiu van mostrar una tendència favorable en la reducció de la simptomatologia associada als TCA. En anorèxia nerviosa, les principals millores es van observar en ansietat i cognicions negatives, mentre que en bulímia nerviosa es van detectar millores en depressió i autoestima. Tot i això, alguns resultats no van assolir significació estadística i es va observar heterogeneïtat entre els estudis inclosos. Les intervencions nutricionals no van mostrar efectes significatius per les variables analitzades. El grau d’evidència dels estudis varia de dèbil a moderat. Conclusions: La presència de TCA durant la infància i l’adolescència suposa un problema de salut complex amb un impacte important en les emocions i en la salut mental, afectant a la qualitat de vida. Els estudis revisats indiquen que els tractaments que combinen estratègies familiars, cognitiu-conductuals i emocionals presenten utilitat i millora en adolescents tant de la psicopatologia del TCA com de les comorbiditats associades. Encara que l’evidència disponible suggereix aquest potencial terapèutic, és necessari continuar investigant amb l’objectiu de consolidar una intervenció amb major evidència i rellevància clínica en nens, nenes, i adolescents.