Identificador: TFG:8520
Autores: Allende Espin, Eloy
Resumen:
Morus alba L. (morera blanca) és una planta multifuncional utilitzada tradicionalment en la medicina asiàtica, cada cop més reconeguda pel seu ric perfil fitoquímic i les seves possibles aplicacions terapèutiques. Les seves fulles, fruits i arrels són riques en compostos bioactius com flavonoides, àcids fenòlics, alcaloides i polisacàrids, que presenten activitats antioxidants, antiinflamatòries, antidiabètiques i hipolipidèmiques. La malaltia renal crònica (MRC), una preocupació creixent per a la salut mundial, està estretament relacionada amb factors de risc metabòlics com la diabetis, la hipertensió, l'obesitat i la dislipidèmia. Estudis recents suggereixen que Morus alba pot contribuir a la protecció renal modulant aquests factors de risc i actuant directament sobre les estructures renals mitjançant mecanismes antiinflamatoris, antioxidants i relacionats amb la microbiota intestinal. Aquesta revisió té com a objectiu resumir l'evidència científica actual sobre els possibles efectes nefroprotectors de Morus alba, integrant dades d’estudis in vitro, en animals i en humans. Els resultats posen en relleu el paper de Morus alba en la millora dels paràmetres metabòlics, la reducció de la inflamació renal i de l'estrès oxidatiu, així com en la modulació de l’eix intestí–ronyó. Tot i que els resultats són prometedors, calen més estudis clínics per aclarir els seus mecanismes d'acció, la seva seguretat i la seva eficàcia a llarg termini com a estratègia dietètica complementària per a la prevenció i el tractament de la MRC.