Els ibers cessetans en el marc de la Segona Guerra Púnica i les primeres revoltes contra els romans

Identificador:  TFM:1517

Handle: https://hdl.handle.net/20.500.11797/TFM1517

Autors:  Anguera Oller, Maria

Resum:
La Segona Guerra Púnica és un període de gran estrès i transformació per les diverses poblacions autòctones que habiten a la península Ibèrica i especialment per les comunitats ibèriques del nordest peninsular. Les seves conseqüències també els provoquen un cop molt fort, el qual es tradueix en un malestar i rebuig generalitzat davant la presència romana que deriven en un llarg període de revoltes indígenes. Tot i que aquest període ha sigut molt estudiat des dels punts de vista de les dues potències externes, s’acostuma a deixar de costat el paper que hi van jugar les comunitats ibèriques durant uns fets que per elles van ser molt convulsos i canviants (237 aC-190 aC). Aquest treball continua la línia de recerca iniciada anteriorment i es centra únicament en el territori de la Cessetània per poder analitzar-lo en més profunditat (la capital de la regió ibèrica, els centres de poder, administratius o militars i els assentaments rurals o de producció) i veure si mostra el mateix patró que el detectat a escala regional. L’objectiu principal és analitzar com van reaccionar els cessetans davant l’arribada d’aquests pobles a través del registre arqueològic. Per aconseguir-ho es localitzaran tots els jaciments actius entorn el 200 aC i se’n crearà un inventari, s’elaborarà una base de dades mitjançant el programa FileMaker Pro, es generaran diferents mapes a partir de diverses variables tractades amb el sistema d’informació geogràfica QGIS i s’extraurà noves conclusions a través de la informació generada.