La consulta previa a los pueblos indígenas como mecanismo a su libre determinación en el nuevo texto constitucional boliviano aplicado en el conflicto del Territorio Indígena del Parque Nacional Isiboro Sécure-TIPNIS

Entitat: Universitat Rovira i Virgili (URV)

Confidencialitat: No

Ensenyament(s): Dret Ambiental

Aprenentatge Servei: No

Títol en diferents idiomes: La consulta prèvia als pobles indígenes com a mecanisme al seu lliure determinació en el nou text constitucional bolivià aplicat en el conflicte del Territori Indígena del Parc Nacional Isiboro Sécure-TIPNIS

Resum: El present treball es centra en el dret a la consulta prèvia dels pobles indígenes originari pagès, dins el marc del pluralisme jurídic de Bolívia, i es va analitzar el conflicte ocasionat a la Terra Indígena i Parc Nacional Isiboro Secure, (TIPNIS), per la vulneració al seu dret de la lliure determinació i territorialitat de dit poble. La reivindicació del món indígena, la idea del viure bé i del bon viure, són valors que ressalten a aquesta relació íntima amb tot el que els envolta, aquests pobles van entendre millor aquesta lògica i per la qual cosa estarien preparats per enfrontar a un futur caòtic, on s'evidencia una progressiva degradació de l'entorn, per causa de l'activitat humana. La importància d'efectuar consultes als pobles indígenes amb bona fe i de maneres apropiades a les circumstàncies és l'ideal per arribar a un acord o aconseguir el consentiment davant projectes d'interès nacional, cosa que no pas amb el projecte carreter Vila Tunari-San Ignacio de Moxos, que travessaria pel cor del TIPNIS, això va crear una sèrie de descontentament social dels pobles indígenes de la zona, ja que no se'ls consulte prèviament. L'Organització Internacional de Treball OIT, implementa una sèrie de Convenis (Conveni Nro. 107 i Conveni Nro. 169), que ofereix assistència i cooperació tècnica als pobles indígenes i tribals i als Estats membre de l'organització. Bolívia al ser un país on la població indígena és majoritària, va rebre amb positiva acceptació, aquests convenis, adoptant-com a propis en el seu marc normatiu i posteriorment van ser part del seu text constitucional, que va tenir un impacte important el seu sistema jurídic. El govern bolivià no establert mecanismes apropiats que garanteixin: la planificació, coordinació, execució i avaluació, en cooperació amb el TIPNIS, davant el projecte carreter, es afirmar que l'aparell normatiu bolivià no va ser efectiu, perquè pràcticament no va ser prèviament desplegat, la manca normativa mai va ser el problema, sinó la manca de promptitud en l'execució de la mateixa.

Matèria: Aborígens-Bolívia-Dret i legislació

Curs acadèmic: 2014-2015

Idioma: Castellà

Data de la defensa del treball: 2015-09-04

Àrees temàtiques: Ciències jurídiques

Estudiant: Paco Ancalle, Rudy Ariel

Departament: Dret Públic

Data d'alta al repositori: 2016-02-08

Paraules clau: Consulta prèvia, pobles indígenes, Bolívia

Títol en la llengua original: La consulta previa a los pueblos indígenas como mecanismo a su libre determinación en el nuevo texto constitucional boliviano aplicado en el conflicto del Territorio Indígena del Parque Nacional Isiboro Sécure-TIPNIS

Director del projecte: Jaria i Manzano, Jordi