Paraules clau: Consulta prèvia, pobles indígenes, Bolívia Consultation, indigenous peoples, Bolivia Consulta previa, pueblos indígenas, Bolivia
Títol en diferents idiomes: La consulta prèvia als pobles indígenes com a mecanisme al seu lliure determinació en el nou text constitucional bolivià aplicat en el conflicte del Territori Indígena del Parc Nacional Isiboro Sécure-TIPNIS The pre-consultation with indigenous peoples as a means to self-determination in the new Bolivian Constitution applied in the conflict of the Indigenous Territory National Park Isiboro Secure-TIPNIS La consulta previa a los pueblos indígenas como mecanismo a su libre determinación en el nuevo texto constitucional boliviano aplicado en el conflicto del Territorio Indígena del Parque Nacional Isiboro Sécure-TIPNIS
Àrees temàtiques: Ciències jurídiques Juridical sciences Ciencias jurídicas
Confidencialitat: No
Curs acadèmic: 2014-2015
Estudiant: Paco Ancalle, Rudy Ariel
Aprenentatge Servei: No
Departament: Dret Públic
Data de la defensa del treball: 2015-09-04
Director del projecte: Jaria i Manzano, Jordi
Resum: El present treball es centra en el dret a la consulta prèvia dels pobles indígenes originari pagès, dins el marc del pluralisme jurídic de Bolívia, i es va analitzar el conflicte ocasionat a la Terra Indígena i Parc Nacional Isiboro Secure, (TIPNIS), per la vulneració al seu dret de la lliure determinació i territorialitat de dit poble. La reivindicació del món indígena, la idea del viure bé i del bon viure, són valors que ressalten a aquesta relació íntima amb tot el que els envolta, aquests pobles van entendre millor aquesta lògica i per la qual cosa estarien preparats per enfrontar a un futur caòtic, on s'evidencia una progressiva degradació de l'entorn, per causa de l'activitat humana. La importància d'efectuar consultes als pobles indígenes amb bona fe i de maneres apropiades a les circumstàncies és l'ideal per arribar a un acord o aconseguir el consentiment davant projectes d'interès nacional, cosa que no pas amb el projecte carreter Vila Tunari-San Ignacio de Moxos, que travessaria pel cor del TIPNIS, això va crear una sèrie de descontentament social dels pobles indígenes de la zona, ja que no se'ls consulte prèviament. L'Organització Internacional de Treball OIT, implementa una sèrie de Convenis (Conveni Nro. 107 i Conveni Nro. 169), que ofereix assistència i cooperació tècnica als pobles indígenes i tribals i als Estats membre de l'organització. Bolívia al ser un país on la població indígena és majoritària, va rebre amb positiva acceptació, aquests convenis, adoptant-com a propis en el seu marc normatiu i posteriorment van ser part del seu text constitucional, que va tenir un impacte important el seu sistema jurídic. El govern bolivià no establert mecanismes apropiats que garanteixin: la planificació, coordinació, execució i avaluació, en cooperació amb el TIPNIS, davant el projecte carreter, es afirmar que l'aparell normatiu bolivià no va ser efectiu, perquè pràcticament no va ser prèviament desplegat, la manca normativa mai va ser el problema, sinó la manca de promptitud en l'execució de la mateixa. This paper focuses on the right to prior consultation of indigenous peasant origin, within the framework of legal pluralism in Bolivia, and the conflict resulted in the Indigenous Territory and Isiboro Secure National Park is analyzed (TIPNIS), by the violated his right to self-determination and territoriality of the people. The claim of the indigenous world, the idea of living well and good living, are values that stand to this intimate relationship with everything around them, these people better understand this logic and thus be prepared to face a chaotic future, where a progressive degradation of the environment is evident, because of human activity. The importance of conducting consultations with indigenous peoples in good faith and in ways appropriate to the circumstances is ideal to reach an agreement or consent to projects of national interest, which did not happen with the highway project Villa Tunari-San Ignacio Moxos, which pierce through the heart of TIPNIS, this created a number of social discontent of indigenous peoples in the area, since they are not consulted beforehand. The International Labor Organization ILO implements a number of Conventions (No. Convention. Convention No. 107 and. 169), which provides technical assistance and cooperation to indigenous and tribal peoples and member states of the organization. Bolivia as a country where the indigenous population is in the majority, received positive acceptance, such agreements and adopt them as their own in their regulatory framework and were subsequently part of its Constitution, which had a major impact its legal system. The Bolivian government established appropriate mechanisms to ensure: planning, coordination, execution and evaluation, in cooperation with the TIPNIS, with the highway project, will say that the Bolivian legal system was not effective, because almost was not previously deployed, lack legislation was never the problem, but the lack of promptness in implementing it. El presente trabajo se centra en el derecho a la consulta previa de los pueblos indígenas originario campesino, dentro el marco del pluralismo jurídico de Bolivia, y se analizó el conflicto ocasionado en la Tierra Indígena y Parque Nacional Isíboro Secure, (TIPNIS), por la vulneración a su derecho de la libre determinación y territorialidad de dicho pueblo. La reivindicación del mundo indígena, la idea del vivir bien y del buen vivir, son valores que resaltan a esa relación íntima con todo lo que les rodea, estos pueblos entendieron mejor esa lógica y por lo cual estarían preparados para enfrentar a un futuro caótico, donde se evidencia una progresiva degradación del entorno, por causa de la actividad humana. La importancia de efectuar consultas a los pueblos indígenas con buena fe y de maneras apropiadas a las circunstancias es lo ideal para llegar a un acuerdo o lograr el consentimiento ante proyectos de interés nacional, cosa que no paso con el proyecto carretero Villa Tunari-San Ignacio de Moxos, que atravesaría por el corazón del TIPNIS, esto creo una serie de descontento social de los pueblos indígenas de la zona, ya que no se les consulto previamente. La Organización Internacional de Trabajo OIT, implementa una serie de Convenios (Convenio Nro. 107 y Convenio Nro. 169), que ofrece asistencia y cooperación técnica a los pueblos indígenas y tribales y a los Estados miembro de la organización. Bolivia al ser un país donde la población indígena es mayoritaria, recibió con positiva aceptación, dichos convenios, adoptándolas como propios en su marco normativo y posteriormente fueron parte de su texto constitucional, que tuvo un impacto importante su sistema jurídico. El gobierno boliviano no establecido mecanismos apropiados que garanticen: la planificación, coordinación, ejecución y evaluación, en cooperación con el TIPNIS, ante el proyecto carretero, se afirmar que el aparato normativo boliviano no fue efectivo, porque prácticamente no fue previamente desplegado, la carencia normativa nunca fue el problema, sino la falta de prontitud en la ejecución de la misma.
Matèria: Aborígens-Bolívia-Dret i legislació
Entitat: Universitat Rovira i Virgili (URV)
Idioma: Castellà
Ensenyament(s): Dret Ambiental
Títol en la llengua original: La consulta previa a los pueblos indígenas como mecanismo a su libre determinación en el nuevo texto constitucional boliviano aplicado en el conflicto del Territorio Indígena del Parque Nacional Isiboro Sécure-TIPNIS
Data d'alta al repositori: 2016-02-08
Repositori URV