Palabras clave: DIABETES MELLITUS TIPUS 2, TEST DE LA FUNCIÓ RENAL, QUALITAT DE VIDA DIABETES MELLITUS TYPE 2, RENAL FUNCTION TEST, QUALITY OF LIFE DIABETES MELLITUS TIPO 2, TEST DE LA FUNCIÓN RENAL, CALIDAD DE VIDA
Título en diferentes idiomas: EFECTIVITAT D'UN PROGRAMA D'ACTIVITAT FÍSICA SOBRE LA SALUT DEL PACIENT DIABÈTIC EFFECTIVENESS OF A PHYSICAL ACTIVITY PROGRAM ON THE HEALTH OF THE DIABETIC PATIENT EFECTIVIDAD DE UN PROGRAMA DE ACTIVIDAD FÍSICA SOBRE LA SALUD DEL PACIENTE DIABÉTICO
Áreas temàticas: Ciències de la salut Health sciences Ciencias de la salud
Confidencialidad: No
Curso académico: 2019-2020
Estudiante: ARDID RUIZ, CLAUDIA
Departamento: Ciències Mèdiques Bàsiques
Fecha de la defensa del trabajo: 2020-07-03
Creditos del TFM: 12
Director del proyecto: ARIJA VAL, MARIA VICTORIA
Resumen: Antecedents: L’ activitat física (AF) és un factor important relacionat amb la prevenció i el maneig de la Diabetes Mellitus Tipus 2 (DMT2), però s’està suggerint que requereix un tipus d’AF específica per a que sigui efectiva en els pacients, sense afectar a la funció renal. El propòsit d’aquest estudi es avaluar l’efectivitat d’un programa d’AF específic per a pacients amb DMT2 sobre el benefici cardiovascular i la qualitat de vida, sense afectació de la funció renal. Metodologia: Assaig d’intervenció comunitari, aleatori i multicèntric, amb grup control, de 9 meses de duració en 300 pacients diabètics. La intervenció consistirà en caminades supervisades de 75 minuts al dia, 2 dies a la setmana en grups de 25-30 persones juntament amb exercicis de resistència. Les caminades van ser supervisades per la infermera responsable del CAP i un monitor d’Activitat física i Esport, en dies alterns. Els subjectes es van dividir en una proporció de 2: 1 en dos grups diferents: grup de control (CG) i grup d'intervenció (GI), sent aquest últim el grup que va dur a terme el programa d'intervenció d’AF. Les característiques descriptives es van prendre abans de començar l'assaig. El volum d'activitat física (MET-min / setmana) es va prendre abans i després de la intervenció en ambdós grups, així com diferents paràmetres relacionats amb importants indicadors de salut per DM, funció renal i qualitat de vida. Es van realitzar anàlisis estadístiques. Resultats: El GI va tenir una disminució estadísticament significativa del volum d'AF després de la intervenció (p = 0'000). La intervenció en AF va millorar els nivells d'HbA1c, glucosa i l'estat de salut d'importants paràmetres per a la DM (pes, circumferència de la cintura, glucosa, colesterol, LDL, triglicèrids i pressió arterial). En la funció renal, tots els valors de l'IG van disminuir a la fi de la intervenció, però els valors d'urea ho van fer significativament (p = 0'042). Respecte a la qualitat de vida, hi va haver un augment significatiu en la funció física (p = 0'000) i es va observar una tendència a la millora en tots els components mentals i físics estudiats de el grup GI. Conclusions: El programa d'AF va atorgar beneficis en la Hba1c, la glucosa i en els diferents indicadors de salut importants per a la DM i va incrementar la qualitat de vida en el component de la funció física de l'estat de salut dels pacients amb DMT2 sense afectar la funció renal. Background: Physical activity (PA) is an important factor related to prevention and management of DMT2, but it is suggesting that requires a specific type of PA to be effective in patients, without affecting renal function. The purpose of this study is to evaluate the effectiveness of a specific Physical Activity (PA) program for patients with DMT2 on the important health indicators for DM and benefit and quality of life, without affecting renal function. Methods: Interventional community trial, randomized and multicenter, with a control group, of 9 months in 300 diabetics. The intervention will consist of supervised walks of 75 minutes a day, 2 days a week in groups of 25-30 people along with resistance exercises. The hikes will be supervised by the nurse in charge of the CAP and a PA and a sports monitor, on alternate days. Subjects were divided in 2:1 proportion in two different groups: the control (GC) and the intervention (GI), being the last one the group that received the PA intervention. The descriptive characteristics of the subjects were taken before starting the trial. Physical activity volume (MET-min/week) was taken before and after the intervention in both groups as well as different parameters related to important health indicator problems, renal function and quality of life. Statistical analyzes were performed. Results: GI had a significant increase the PA after the trial (p = 0’000). Furthermore, performing PA caused a significant decrease in the levels of HbA1c, glucose and all the important health indicators for DM (weight, waist circumference, glucose, cholesterol, LDL, triglycerides and blood pressure). In renal function, all the values of the GI decreased at the end of the intervention, but urea values did it significantly (p = 0’042). According to the quality of life, there was a significant increase in the physical function (p = 0’000) and it was observed a tendency to improve all the mental and physical studied components of the GI group. Conclusions: The PA program provided cardiovascular benefits and increased physical function (thus improving quality of life), tending to improve the health status of patients with DMT2 without affecting kidney function. Antecedentes: La actividad física (AF) es un factor importante relacionado con la prevención y el manejo de la Diabetes Mellitus Tipo 2 (DMT2), pero se está sugiriendo que requiere de un tipo de AF específica para que sea efectiva en los pacientes, sin afectarse la función renal. El propósito de este estudio es evaluar la efectividad de un programa de AF específica para pacientes con DMT2 sobre el beneficio cardiovascular y la calidad de vida, sin afectación de la función renal. Metodología: Ensayo de intervención comunitaria, aleatorio y multicéntrico, con grupo control, de 9 meses de duración en 300 diabéticos. La intervención consistió en caminatas supervisadas de 75 minutos al día, 2 días a la semana en grupos de 25-30 personas junto con ejercicios de resistencia. Las caminatas fueron supervisadas por la enfermera responsable del CAP y un monitor de Actividad Física y Deporte, en días alternos. Los sujetos fueron divididos en proporción 2:1 en dos grupos diferentes: grupo control (GC) y grupo intervención (GI), siendo éste último el grupo que realizó el programa de intervención de AF. Las características descriptivas fueron tomadas antes de empezar el ensayo. El volumen de actividad física (MET- min/semana) se tomó antes y después de la intervención en ambos grupos, así como diferentes parámetros relacionados con indicadores de salud importantes para la DM, la función renal y la calidad de vida. Se realizaron análisis estadísticos. Resultados: El GI tuvo una disminución estadísticamente significativa del volumen de AF después de la intervención (p = 0’000). La intervención en AF mejoró los niveles de HbA1c, glucosa y el estado de salud de importantes parámetros para la DM (peso, circunferencia de la cintura, glucosa, colesterol, LDL, triglicéridos y presión arterial). En la función renal, todos los valores del GI disminuyeron al final de la intervención, pero los valores de urea lo hicieron significativamente (p = 0’042). Respecto a la calidad de vida, hubo un aumento significativo en la función física (p = 0'000) y se observó una tendencia a la mejora en todos los componentes mentales y físicos estudiados del grupo GI. Conclusiones: El programa de AF otorgó beneficios en la Hba1c, la glucosa y en los diferentes indicadores de salud importantes para la DM e incrementó la calidad de vida en el componente de la función física del estado de salud de los pacientes con DMT2 sin afectar la función renal.
Materia: Medicina
Entidad: Universitat Rovira i Virgili (URV)
Idioma: Castellà
Enseñanza(s): Envelliment i Salut
Título en la lengua original: EFECTIVIDAD DE UN PROGRAMA DE ACTIVIDAD FÍSICA SOBRE LA SALUD DEL PACIENTE DIABÉTICO
Fecha de alta en el repositorio: 2020-10-28