Títol en diferents idiomes: L'experiència migratòria de les dones senegaleses
Centre: Col·legi Sagrat Cor de Jesús (Tarragona)
Idioma: Català
Col·lecció: Treballs de Recerca de Batxillerat
Estudiant: Masvidal Hernàndez, Jordina
Sèrie: Premi Maria Helena Maseras
Data d'alta al repositori: 2016-12-15
Resum: El treball de recerca titulat «L'experiència migratòria de les dones senegaleses» analitza i estudia la vida social i cultural d'aquest col·lectiu fora del seu entorn familiar. Hem de tenir en compte que els estudis duts a terme en l'actualitat se centren normalment en les grans ciutats. Com a novetat, aquest treball ha tingut com a objectiu principal situar-lo en una petita població, Salou, per endinsar-se més en les vides d'aquests immigrants. En els últims anys s'ha tractat molt als mitjans de comunicació sobre la immigració. Hi surten sobretot els problemes que comporta per a la nostra societat el fet de rebre en poc temps un gran nombre de persones estrangeres amb cultures i costums molt diferents, però també, s'hi ha parlat dels problemes econòmics, laborals, socials i fins i tot de delinqüència que poden generar. En general, la paraula immigrant fa referència a un model preestablert: home, jove, amb pocs estudis o cap, disposat a treballar del que sigui, amb salaris baixos, que viu en condicions molt precàries i lluny de la seva família. Sembla que la vivència migratòria sigui exclusiva del gènere masculí. En canvi, aquest treball de recerca vol donar a conèixer la dinàmica de la immigració estrangera en una ciutat com Salou, en especial del grup de dones del Senegal. Per poder dur a terme l'estudi, s'ha preparat una llista d'objectius, entre els quals hi havia conèixer la realitat migratòria actual de Catalunya, la realitat migratòria del col·lectiu senegalès a Salou, l'experiència viscuda per dones senegaleses en el seu viatge fins a arribar a Salou i les dificultats adaptatives, econòmiques i socials que han tingut. Per documentar-se una mica més sobre el col·lectiu senegalès, s'ha recorregut al mètode de l'entrevista: així, s'ha parlat amb tres dones del Senegal que han viscut recentment l'experiència migratòria; amb l'assistent social de l'Ajuntament de Salou, per conèixer quins són els problemes pels quals demanen més ajuda el col·lectiu de dones senegaleses a Salou; amb una mestra d'una escola d'educació primària de Salou, per informar-se sobre la implicació i importància que per a elles té l'educació dels seus fills; amb una infermera de pediatria del centre de salut de Salou, per saber com viuen els fenòmens de salut i malaltia; amb el president de l'Associació de Senegal a Salou, per conèixer els principals problemes d'integració, i amb el mediador cultural sanitari del centre de Salut de Salou, per descobrir les dificultats culturals que presenten les dones senegaleses en el seu contacte amb professionals sanitaris. També s'ha extret altra informació de l'Ajuntament de Salou(la recollida de dades del padró d'habitants i piràmides de població) i s'han fet recerques bibliogràfiques sobre el Senegal i el fenomen de la immigració a Salou i a Catalunya. Després de tota la recerca s'ha pogut arribar a una sèrie de conclusions: normalment primer emigra una persona de la família, quasi sempre el pare, i quan ja s'hi ha instal·lat, porta una de les seves dones i algun fill. La resta de família es queda al Senegal. A temporades, envien els fills al Senegal a casa d'algun tiet o dels avis, sobretot en èpoques que poden cuidar d'ells aquí per motius de treball o dificultats econòmiques. Les persones que arriben van a un lloc determinat perquè hi coneixen algú, un familiar, un amic o conegut que ja hi està instal·lat i els acullen a casa seva fins que tenen els mitjans per poder viure independents. Això comporta que reprodueixen els seus esquemes culturals, que moltes vegades xoquen amb els costums i les formes de vida del lloc receptor. El problema més important que tenen no té res a veure amb la integració en un lloc i una cultura diferents, sinó amb la dificultat per regularitzar la seva situació legal a Espanya. Tot i això, sembla que en altres països europeus la legislació en matèria d'immigració és encara estricta, i per aquest motiu decideixen quedar-se aquí. El fet de «no tenir papers» fa que no puguin accedir a un contracte laboral regulat i hagin de subsistir en l'economia submergida. En aquest cas, els homes ho tenen més difícil, ja que les dones poden fer treballs domèstics, cuidar nens, fer trenes i artesania en zones turístiques, etc. D'altra banda, sempre viuen amb la por que la policia els demani la documentació i els retornin al seu país d'origen. Un altre dels problemes importants que tenen és l'idioma. Les dones es continuen dedicant sobretot a les tasques domèstiques i els és més difícil aprendre l'idioma del lloc on han arribat. La seva estructura de família és molt diferent de la nostra. Les relacions familiars són molt complicades, sobretot en el cas d'una família polígama, en què han de conviure fins a quatre dones amb un mateix home. Encara que diuen que en la seva cultura aquest model és normal i està acceptat, expliquen situacions que generen molts conflictes, gelosies, problemes econòmics i relacionals entre els membres de la família. Les famílies són molt extenses i comparteixen tot el que tenen. La solidaritat entre ells és un valor present i viscut. Les dones continuen tenint un rol inferior als homes. De fet, els homes prenen totes les decisions importants, tant en l'entorn familiar com laboral o social. Encara que al Senegal l'escolarització és obligatòria per a nens i nenes, en realitat, les nenes abandonen més aviat l'escola per ajudar les mares en les feines de la casa, fer petits treballs per guanyar diners o per casar-se. Quan viuen aquí, tant els nens com les nenes van a l'escola, aprenen ràpidament l'idioma i s'adapten bé als costums del país.
URL: http://wwwa.urv.net/ogovern/consellsocial/PSecundaria/DVD%20Secundaria%202010-11/material/10cap12/10c12.htm
Títol en la llengua original: L'experiència migratòria de les dones senegaleses
Ensenyament(s): Batxillerat
Director del projecte: Giménez Boronat, Mar
curs acadèmic: 2009-2010
Repositori URV