Título en diferentes idiomas: Catalunya no va a la deriva (genètica)
Centro: Institut Gaudí (Reus)
Idioma: Català
Colección: Treballs de Recerca de Batxillerat
Estudiante: Moyano Galceran, Lídia
Serie: Premi Consell Social URV
Fecha de alta en el repositorio: 2016-11-30
Resumen: Els objectius principals del treball eren: Estudiar l'herència gènica de certs caràcters en famílies de diferents llocs del món. Determinar les característiques fenotípiques (és a dir, visibles amb un cop d'ull) d'aquestes famílies i, per extensió, de diferents poblacions del món. Fer una especulació sobre l'evolució de les característiques fenotípiques de la població catalana, tenint en compte les conseqüències de la immigració actual. Per dur a terme aquest treball, prèviament vaig haver d'adquirir uns coneixements teòrics, com ara els relacionats amb les famoses lleis de Mendel (però en la seva versió actualitzada), els experiments de T. H. Morgan amb la Drosophila melanogaster (cèlebrement coneguts) i el descobriment dels gens (entesos com a unitats d'herència biològica). Després, vaig escollir els caràcters que calia estudiar: havien de ser observables a simple vista i relativament fàcils de definir, ja que serien la base per al desenvolupament de la part pràctica del treball. Els caràcters estudiats foren: el color de la pell, del cabell i dels ulls, i la naturalesa del cabell (és a dir, si aquest era llis o arrissat). Posteriorment, vaig classificar aquests caràcters en funció del nombre de gens que intervenen en la seva transmissió a la descendència i vaig crear una manera simplificada d'expressar aquesta informació. Per fer la recollida de dades, vaig elaborar una enquesta (tant en català com en anglès) i la vaig repartir entre persones de diferents llocs del món (bàsicament, alumnes de l'Institut Gaudí de Reus procedents de diferents països, però també persones que havia conegut a través d'Internet). Les nacionalitats dels enquestats eren: Marroc, Bolívia, Colòmbia, Equador, Xile, Índia, Turquia, Xina, Catalunya, Finlàndia, Polònia i Romania. Una vegada obtinguda tota la informació necessària per al treball, vaig tractar les dades, a partir de construir arbres genealògics, calcular les freqüències al·lèliques (proporció en què es troben els diferents al·lels d'un gen en una població), comparar famílies procedents d'un mateix país i determinar les característiques que són considerades típiques d'una població determinada. Per poder especular sobre l'evolució de les característiques ètniques de la població catalana en un futur proper, vaig utilitzar la informació obtinguda anteriorment, així com la referent a les taxes de creixement migratori i als matrimonis mixtos (entre un català i un estranger) a Catalunya —informació obtinguda de fonts de l'Institut d'Estadística de Catalunya. Sabent que el creixement migratori a Catalunya tendeix a estancar-se i que els matrimonis mixtos involucren bàsicament individus d'Amèrica del Sud, d'Àfrica i d'Europa (que es caracteritzen per presentar elevades freqüències al·lèliques referents als al·lels dominants, és a dir, que majoritàriament tenen la pell fosca, el cabell fosc i arrissat, i els ulls foscos), vaig poder fer la predicció pertinent. Tots aquests coneixements quedaren recollits al treball de la manera següent: Primer de tot, una introducció teòrica sobre la genètica (des dels inicis fins a l'actualitat) i sobre l'evolució (principalment humana). Seguidament, la part pràctica: els arbres genealògics, a partir de la informació obtinguda en les enquestes, i la determinació de les característiques fenotípiques d'aquestes famílies de diferents llocs del món, per tal de fer-ne una extrapolació i obtenir una aproximació de «l'individu característic» propi d'una determinada zona del món. Finalment, l'especulació sobre l'evolució de les característiques ètniques de la població catalana en un futur proper i les conclusions obtingudes. Aquestes conclusions les podem resumir de la manera següent: les característiques fenotípiques esperades de la població catalana en un futur proper tendiran a la dominància dels al·lels dominants (que s'expressen així: colors foscos a la pell, els cabells i els ulls, i també cabells arrissats) i a la lenta desaparició dels trets fenotípics característics d'individus amb poca pigmentació (és a dir, de pell clara, cabell clar i ulls clars). Com es pot veure, totes aquestes dades ens permeten afirmar que, efectivament, Catalunya no va a la deriva genètica.
URL: http://wwwa.urv.net/ogovern/consellsocial/PSecundaria/DVD%20Secundaria%202010-11/material/10cap08/10c08.htm
Título en la lengua original: Catalunya no va a la deriva (genètica)
Enseñanza(s): Batxillerat
Director del proyecto: Ferran Mercadé, Francesca
Curso académico: 2009-2010
Repositori URV