Validació d'un mètode espectrofotomètric per a la determinació de ferro en mostres d'aigua procedents de torres de refrigeració i condensadors

Identificador:  TFG:1356

Handle: https://hdl.handle.net/20.500.11797/TFG1356

Autors:  Jiménez Herraiz, Xavier

Resum:
Es realitza l’estudi dels paràmetres estadístics de validació d’un mètode de determinació de ferro en mostres d’aigua de torres de refrigeració y condensadors evaporatius, emprant, espectrofotometria d’ UV/Vis, mètode utilitzat rutinàriament pel Laboratori d’ Elecnor S.A. de Tarragona. Es descriu breument el funcionament de les torres de refrigeració y la legislació a la que està subjecta. S’explica el principi teòric de l’espectrofotometria i s’indica el funcionament i parts generals d’un espectrofotòmetre d’ UV/Vis. Es descriu l’analit, el tipus de matriu i els criteris de validació, establint rangs d’acceptabilitat abans de començar l’experimentació. S’estudien la linealitat, la selectivitat, la repetibilitat, la precisió intermèdia, la veracitat i la robustesa; també es calculen els límits de detecció i quantificació i es realitza l’estimació de la incertesa. Els asajos es realitzen utilitzant mostres dopades amb un patró certificat, calculant les recuperacions, d’aquesta manera es té en compte el possible efecte que pugui tenir la matriu de la determinació de l’analit. Es demostra la selectivitat del mètode abservant els espectres d’absorció en UV/Vis del reactiu i del producte indicador, trobant-se longitud d’ona d’absorció màxima el suficientment separades com per a no interferir. S’indiquen les possibles interferències químiques, les quals tenim en compte amb les mostres dopades, calculant les recuperacions. Es troba una bona linealitat en el rang seleccionat, així com uns límits de detecció i quantificació més que suficients per al propòsit. La precisió i la veracitat del mètode compleixen amb els criteris d’acceptació preestablerts, trobant precisions millors en el rang alt de concentració. S’estudia la robustesa del mètode introduint canvis en el temps de reacció estipulat, no trobant diferències significatives, mitjançant la realització d’un test-F i un test-t. L’ estimació de la incertesa també compleix amb els requisits preestablerts, trobant una incertesa més elevada per al rang baix de concentracions.