Identificador: TFG:1686
Autors: Mosquero Gámiz, Joel
Resum:
L'esperança de vida ha augmentat en les últimes dècades, la qual cosa dóna lloc a l'augment de persones depenents que requereixen d'un cuidador informal principal al domicili. L’ ictus és la primera causa de discapacitat per causa mèdica, per la qual cosa hi haurà un elevat nombre de cuidadors principals informals a causa del ictus. El cuidador sol ser un familiar, sense experiència en el cuitdatge i sense preparació, que adopta un nou rol i sacrifica la major part del seu temps a cuidar i atendre les necessitats de la persona depenent. El cuidar afecta de forma negativa l'esfera física, psicològica, social i emocional de la persona. Objectius: Aprofundir en la vivència després de l’ictus des del punt de vista del cuidador informal principal. Mètode: Estudi qualitatiu descriptiu fenomenológic mitjançant entrevistes semiestructurades a cuidadores d'una persona depenent a causa d'un ictus. Resultats: Les emocions i sentiments més repetits van ser tristesa, solitud, por, sentiment de culpa, ràbia i angoixa. Conclusions: L'experiència del cuidador informal principal sol ser negativa si no té els coneixements ni el suport suficients. Des d'infermeria hem de cuidar al cuidador, oferir suport i recursos per fer d'això una experiència menys negativa.
Repositori URV