Disfunció temporomandibular i abordatges terapèutics: revisió sistemàtica

Identificador:  TFG:1767

Handle: https://hdl.handle.net/20.500.11797/TFG1767

Autors:  Lozano Pérez, Alejandro

Resum:
Introducció: El dolor i la disfunció de l'articulació temporomandibular (DTM) són molt freqüents a la nostra societat afectant al voltant d'un 17-26% de la població. La població més sensible a DTM és sobretot adolescents, nens i dones en edat fèrtil. Objectius: Reafirmar la relació entre les disfuncions de l'articulació temporomandibular (ATM) i les cefalees, així com analitzar els diferents abordatges terapèutics actuals des de la perspectiva de la fisioteràpia. Metodologia: Hem fet una revisió sistemàtica seguint els criteris de la declaració PRISMA. Les bases de dades utilitzades per a la cerca han estat: Pubmed, PEDro i Cochrane Library. L'acotació temporal de la cerca va ser de 2012-2017. Les cerques es van limitar segons els criteris d'inclusió. Resultats: A la cerca inicial es van trobar un total de 131 articles, dels quals se'n van incloure 27 en aquesta revisió. D'aquest total, 8 articles apliquen tractament de fisioteràpia en la seva intervenció, 8 no apliquen tractament fisioterapèutic durant la intervenció, i 11 no fan cap tipus de tractament. Conclusions: La DTM és una patologia amb gran quantitat de condicions mèdiques associades i alt risc de patir altres patologies, entre les quals destaca dolor miofascial i/o cefalees. En el tractament de fisioteràpia hi ha una tendència més gran a l'aplicació de tècniques conservadores, ressaltant entre elles les mesures d'autocura i un programa d'exercicis per realitzar a casa com la teràpia d'elecció més efectiva. Entre els tractaments no fisioterapèutics trobem la farmacoteràpia i l'ús d'aparells oclusals com els tractaments més utilitzats.