Identificador: TFG:2126
Autors: Tinoco Gil, Natàlia
Resum:
La proteïna fosfatasa de tipus Z 1 (Ppz1) es troba únicament en fongs. Aquesta fosfatasa, juga un paper important en la tolerància osmòtica i salina, participa en el manteniment de la paret cel·lular i a més, es troba implicada en la progressió del cicle cel·lular. Ha estat observat que la sobreexpressió d’aquesta proteïna és tòxica per Sacharomyces cerevisiae, així, es creu que la seva desregulació podria ser una bona diana per a les noves teràpies antifúngiques. A dia d’avui, només dos inhibidors d’aquesta fosfatasa han estat descrits, Hal3 i Vhs3. En aquest treball es perseguia l’objectiu de caracteritzar Vhs2 com a supressor de la toxicitat derivada de la sobreexpressió de Ppz1 així com crear dos mutants diferents de VHS2 per tal d’analitzar si la fosforilació/defosforilació de la proteïna tenia algun efecte en la recuperació del fenotip tòxic provocat per la sobreexpressió de Ppz1. Primerament, a través de tecnologia de l’ADN recombinant es van crear les dues versions mutades de VHS2, en les quals es va substituir la serina 314, per Alanina i Aspàrtic, mimentitzant així una desforsforilació i una fosforilació de la proteïna, respectivament. Posteriorment es van dur a terme assajos de creixement en els que es va notificar que les soques que presentaven sobreexpressió de Vhs2 eren capaces de revertir la toxicitat més efectivament que les soques wild type però no de la mateixa manera que ho fan aquelles soques que sobreexpressen Hal3. A més en aquests assajos, també es va revelar que no existien diferències entre els fenotips dels dos mutants de Vhs2 estudiats durant el projecte. Per últim, els resultats dels estudis d’immunoblotting, van suggerir que la sobreexpressió de Ppz1 causa l’augment dels nivells d’expressió de Vhs2. Tot i això, no es va percebre una relació directa entre els nivells d’expressió d’ambdues proteïnes.
Repositori URV