Identificador: TFG:3097
Autors: Gancholas Aranda, Raquel
Resum:
Aquest treball proposa una aproximació al procés de diversificació de l'espanyol d'Amèrica durant el s. XIX després de tres segles d'unitat lingüística. Després de l'arribada de l'espanyol al Nou Continent, les diferents varietats dialectals van desenvolupar unes dinàmiques de convergència que van propiciar un fenomen d'anivellament lingüístic que, al seu torn, va donar lloc a l'aparició d'una koiné americana que hauria de romandre pràcticament intacta durant tres-cents anys. Amb l'eclosió de les independències, i després de trencar amb la metròpoli, va irrompre amb força en el panorama sociopolític un apassionat debat filològic l'objectiu del qual era determinar si la nova Amèrica hispana havia de romandre fidel a la norma peninsular o, per contra, potenciar i dignificar les peculiaritats de la parla americana en cadascuna de les noves nacions. Així doncs, la dicotomia llengua / identitat s'erigeix en veritable protagonista de la controvèrsia: en la nova Amèrica independent, la voluntat de construir nous països amb identitats clarament diferenciades entre si i, especialment, diferents a l'espanyola, serà un agent tan important per a l'evolució de la llengua com ho poden ser la història o la societat. Al costat de les polítiques lingüístiques, la literatura també va jugar el seu paper en aquesta manipulació del fet lingüístic com a instrument de construcció nacional —analitzem aquí la literatura gauchesca com a creadora d'una varietat dialectal rural de la parla argentina que no es corresponia amb una realitat lingüística—. Paral·lelament a aquests agents volitius del canvi lingüístic, van actuar també altres agents naturals que van alimentar les dinàmiques de divergència experimentades per l'espanyol d'Amèrica en aquest període, com van ser el contacte amb altres llengües com ara les indígenes, les africanes o les europees —principalment l'anglès , el francès, el portuguès i l'italià—.
Repositori URV