El dol i la discapacitat intel·lectual

Identificador:  TFG:3167

Handle: https://hdl.handle.net/20.500.11797/TFG3167

Autors:  Domènech Sanz, Ariadna

Resum:
Resulta complicat parlar del dol que s’experimenta quan es perd un ésser estimat, ningú està preparat per viure aquesta situació. Quan a més, s’afegeix la Discapacitat Intel·lectual, la societat en general té tendència a evitar el patiment d’aquests i no fer-los partícips, ja que es creu que aquests no tenen la suficient capacitat de comprensió i enteniment. Es relaciona el dol a la reacció quan mor un ésser estimat, però la realitat és que existeixen altres tipus de pèrdues, les quals estan normalitzades a la nostra quotidianitat, ja que és un concepte que contínuament està present a la vida de les persones, però que no se li atorga el valor i la importància suficient. La qüestió que es presenta a continuació fa referència a la normalització de la mort per part d’aquest col·lectiu, així com de l’existència d’altres tipus de pèrdues que estan presents al dia a dia de les persones amb Discapacitat Intel·lectual. A partir del contacte directe amb persones d’aquest col·lectiu, s’ha aconseguit identificar i analitzar experiències reals per tal de donar visibilitat i normalitzar la seva realitat, que moltes vegades passa desapercebuda.