Envellir a la llar: persones soles

Identificador:  TFG:372

Handle: https://hdl.handle.net/20.500.11797/TFG372

Autors:  Holgado Moya, Marta

Resum:
Tots envellim, és un fet, una realitat que cadascun ha d’afrontar i viure com desitgi, sense condicionaments socials i sense estereotips. El interès d'aquest article és familiaritzar-nos amb la possibilitat d'envellir en la llar de manera autònoma i individual amb petites ajudes a domicili, com un fet que ha de reconèixer-se i assimilar-se com a tal, superant barreres i prejudicis amb els què ens trobem encara avui dia. Una opció de forma de vida que cada vegada és més usual trobar-la en la nostra societat. Un altre objectiu és definir i mostrar alternatives a la institucionalització residencial, ja que hi ha un augment de l'esperança de vida a mesura que els països es desenvolupen, i aquest creixement ha vingut acompanyat d'ajudes que faciliten el viure aquests anys de manera més independent i segura. La intenció és reflectir una aproximació de com se sent la gent gran amb el fet de poder envellir en la llar i d'una manera més activa durant més temps sense la necessitat de renunciar a cap dels beneficis que obtindria en una institució residencial però, sense la problemàtica d'haver de deixar el seu entorn familiar i social. L'article segueix una metodologia qualitativa, es fonamenta en una recerca prèvia, de la qual es van obtenir dades sobre l'envelliment en solitud residencial. Contrastant això amb les aportacions teòriques de diversos autors i autores, s'extreu que l'envelliment en la llar és una realitat actual i, en gran mesura, una preferència residencial i no una falta d'alternatives.