Identificador: TFG:431
Autors: Ferré Quintero, Sergi
Resum:
Introducció: La disminució dels donants en mort encefàlica, planteja la necessitat de cercar noves modalitats de donació, considerant-se la donació en asistòlia (DA) una alternativa factible. El professional infermer, configura un element essencial en la posada en marxa d’aquest tipus de donació. L’objectiu principal va ser apropar-nos al coneixement actual dels programes de DA, permetent a la vegada, examinar el saber infermer i la cerca de rol propi, contribuint així generar una major evidència. Mètode: revisió de la bibliografia envers el tema en qüestió publicada entre 1986 i 2014 en les bases de dades Cuiden, LILACS, IME, CINAHL, Current Contents, Cochrane Library y Pubmed; Es van incloure aquells articles escrits en castellà i/o anglès que versaven sobre la donació en asistòlia, donant especial importància a aquells amb participació infermera. Es van excloure les publicacions d’àmbit pediàtric i aquelles relacionades amb la donació en mort encefàlica. Resultats i discussió: es seleccionaren 45 articles. El concepte de mort i suport vital, planteja diferents conflictes ètics i morals. La classificació de Maastricht modificada (2011) configura los diferents tipus de donants. La excel·lència de la DA radica en la qualitat orgànica, correcte manteniment hemodinàmica (temps d’isquèmia òptim), i actituds del propi personal. Conclusions: infermeria hauria d’unir esforços en reconèixer la essencialitat del rol infermer, elaborant protocols que millorin la nostra pràctica, assolint així l’excel·lència en matèria de donació, disminuint l’escassa evidencia infermeria. Paraules clau: asistòlia, cuidatges, donant a cor aturat, donant cadàver, infermeria, mort cardiocirculatòria.