Identificador: TFG:508
Autors: Caballero Madrid, Alejandro
Resum:
Aquest treball final de grau té com a finalitat recopilar en un sol document un estudi històric i jurídic sobre el dret de reversió en l'àmbit urbanístic espanyol, aprofundint en una de les àrees del dret administratiu més importants i que més ramificacions legislatives té, al mateix temps que s'analitzen els diferents supòsits en què és procedent la reversió i les seves excepcions en el cas de les expropiacions urbanístiques. Es planteja aquest estudi perquè són escassos els treballs en relació amb aquesta matèria versats sobre la legislació vigent que recopilen un estudi ampli i profund del dret de reversió en matèria urbanística. Per dur a terme l'estudi en primer lloc s'ha estudiat la història del dret de reversió en la legislació espanyola, des dels seus antecedents fins a arribar a la legislació en vigor. En segon lloc s'ha dut a terme la dissertació des de la perspectiva jurídica per donar resposta a tot allò que envolta al dret de reversió en matèria urbanística: els seus supòsits de fet, característiques, excepcions, procediments, terminis i efectes. El dret de reversió és un dret de configuració legal que emana de la nostra Constitució, de la qual deriva el dret de l'expropiat a fer cessar els efectes de l'expropiació quan desapareix la causa que va motivar la mateixa. La reversió constitueix una de les garanties fonamentals de l'administrat, la Llei d'expropiació forçosa justifica i legitima la privació singular de la propietat o de drets o interessos patrimonials legítims mitjançant l'exercici de l'expropiació, quan s'exerceixi per obtenir com a resultat un fi d'utilitat pública o d'interès social, per tant és racional que quan no es produeixi l'afectació a la finalitat concreta que va determinar l'expropiació, es reconegui a l'expropiat el dret de recobrar el bé que li va ser expropiat.