Identificador: TFG:658
Autors: Quirós Franco, Encarna
Resum:
La disposició final primera del Reial decret Llei 5/2013 de 15 de març de “Mesures per afavorir la continuïtat de la vida laboral dels treballadors de major edat i promoure l'envelliment actiu”, introduïa una modificació del text refós de la Llei General de Seguretat Social (Reial decret Legislatiu 1/1994 de 20 de juny, d'ara endavant LGSS), que suposarà que: (...) “ únicament s'entendrà complert el requisit de manca de rendes quan la suma de les rendes de tots els integrants de la unitat familiar així constituïda , inclòs el sol·licitant , dividida pel nombre de membres que la componen , no superi el 75 per cent del salari mínim interprofessional “. Des del punt de vista de gènere, el nou requisit a complir, situa a les dones, amb necessitat d'accedir a la cobertura del subsidi, en una posició desigual, que més enllà de la percepció econòmica, assegura la continuació de les cotitzacions que més tard generaran la seva pensió de jubilació. L'objecte d'estudi d'aquest treball, s'assentarà en la qüestió discriminatòria per raó de sexe que genera la introducció de l'esmentat tercer paràgraf en la regulació del subsidi i en conseqüència, la vulneració de tres preceptes constitucionals, el primer d'ells l'art.9.3 al respecte de la interdicció de l'arbitrarietat dels poders públics, el segon d'ells l'art. 14 quant a la discriminació per raó de sexe, i el tercer l'art. 41 sobre l'absència de garantia a l'assistència i prestacions socials suficients davant situacions de necessitat.
Repositori URV