Identificador: TFG:741
Autors: ABELLAN COELHO, NÉSTOR-VICENS
Resum:
El present treball té per objecte l’estudi jurídic del matrimoni romà clàssic que venia configurat al Digest de Justinià gràcies a les aportacions de jurisconsults clàssics com Paulo, Ulpià, Modestí et altri. A tals efectes, l’autor del mateix s’ha guiat per fonts bibliogràfiques d’insignes romanistes italians com Riccardo Astolfi, Salvatore Di Marzio i Edoardo Volterra, sens subestimar les altres aportacions complementàries d’altres romanistes que són citats a la bibliografia i al llarg del treball. A més a més d’això i en contrast amb aquesta institució, són diversos els fets històrics i comentaris d’autors clàssics com Tàcit i Ovidi. Gràcies al jurisconsult Herenni Modestí, podem dir amb tota seguretat que el matrimoni romà clàssic venia configurat com una unió entre un home i una dona, consorci per a tota la vida i comunicació de Dret humà i diví. En primer lloc, en relació a la unió entre un home i una dona, convé tenir en compte que la funció principal del matrimoni – i més especialment en temps d’August- era la procreació i la preservació dels antics mores, és a dir, els costums heretats del ius sacrum. En segon lloc, pel que refereix al consorci per a tota la vida i lluny de la concepció cristiana, el matrimoni romà clàssic naixia como una situació socialment reconeguda, amb vocació de permanència i dissoluble. En tercer lloc, quant a la comunicació de Dret humà i diví, convé precisar que a través del matrimoni, situació socialment reconeguda, els cònjuges es feien socis en els cultes divins i, tal i com esmenta Publi Corneli Tàcit, en les coses pròsperes i adverses. En conclusió, aquest treball permet al lector apreciar quina la funció social i estructura de dita institució i com han influït els seus elements en l’actualitat.
Repositori URV