Identificador: TFG:8982
Autors: González Lozano, Nuria
Resum:
El succinat és un intermediari metabòlic produït al nostre cos, tant per les cèl·lules, com per la microbiota intestinal, actuant com a molècula de senyalització en la immunitat, la fibrosi i el metabolisme. Nivells elevats de succinat s’observen de manera consistent en malalties com “la malaltia del fetge gras no alcohòlic” (NAFLD) i en “la malaltia inflamatòria intestinal” (IBD), i contribueixen a la seva progressió. Les estratègies per reduir els nivells de succinat podrien oferir una nova via terapèutica. Vam plantejar la hipòtesi que un nou enzim degradador de succinat, SD1, i dues variants seves podrien reduir els nivells de succinat in vivo, millorant així els resultats metabòlics i inflamatoris. L’objectiu principal era avaluar els seus efectes sobre els nivells de succinat; tanmateix, d’altres més específics incloïen produir els enzims de manera eficient i provar-los amb èxit in vivo. Vam treballar amb tres candidats terapèutics potencials, SD1 i dues variants d’SD1 obtingudes per mutagènesi semi-racional, que es van provar en diferents models de ratolí. En el model induït de NAFLD, es van avaluar els tres, mentre que en el model DSS (per simular IBD), només es va provar l’SD1. Els resultats in vivo es van analitzar posteriorment mitjançant diferents tècniques: histològiques, qPCR i ELISA. Paral·lelament, també es va dur a terme l’optimització del cultiu de les variants terapèutiques. A partir dels resultats globals, la hipòtesi es va veure parcialment suportada. L’SD1 i una variant van mostrar millores prometedores en el model de NAFLD en ratolins, mentre que l’SD1 va demostrar efectes favorables en el model agut de DSS, tot i que l’impacte va ser menys pronunciat en el model DSS que simulava d’infermetat crònica. A més, el procés de cultiu es va optimitzar amb èxit, representant una millora metodològica important.
Repositori URV