Depressió Post-part: un tram de foscor en una etapa repleta de llum

Identificador:  TFG:924

Handle: https://hdl.handle.net/20.500.11797/TFG924

Autors:  Vilar Roca, Laia

Resum:
RESUM Introducció: en l’antiguitat i encara actualment, l’embaràs està considerat un període on la dona es troba dintre d’un benestar emocional en el que els problemes desapareixen. Durant l’any 2014, hi va haver aproximadament un 20% de parteres afectades pel que es coneix com a Depressió Post-part, definida com un trastorn depressiu major d’inici al post-part, entenent per post-part com les 4 setmanes posteriors al part segons el Manual Diagnòstic i Estadístic dels Trastorns Mentals o DSM-IV. Objectius: l’objectiu principal és conèixer la incidència de Depressió Post-part en l’Estat Espanyol i la identificació del paper que dels professionals d’infermeria envers aquesta patologia. A més d’aquests, es troben els objectius específics, els quals són saber quins són els factors de risc que comporten a desenvolupar la depressió postpart en una dona, el tractament, i la identificació de les mesures de prevenció i detecció precoç de la depressió post-part en aquest país. Metodologia: es realitza una revisió bibliogràfica a través de la recerca d’articles científics en les bases de dades: CUIDEN, PubMed, sCiElo, DialNet, i la revista electrònica Enfermería Global. També s’ha utilitzat la guia de pràctica clínica de la Public Health Agency de Canadà. Descriptors: “Depression”, “Postpartum”, “Postpartum depression”, “Prevention”, “Treatment”, “Diagnosis”, “Edimburg Postpartum Depression Scale”. La cerca s’ha realitzat entre el mes d’Octubre del 2015 fins al mes de Gener del 2016. Resultats: durant la revisió bibliogràfica que s’ha portat a terme s’ha pogut veure que la incidència de la patologia esmentada, en l’Estat Espanyol, és d’un 15-20% durant els últims 10 anys. El paper dels professionals d’infermeria en el nostre país és pràcticament nul, ja que el pes dels cuidatges que es realitzen el tenen les matrones, sent les responsables de realitzar una detecció precoç, d’identificar els factors de risc que té cada dona, i així poder desenvolupar els cuidatges corresponents d’una forma individualitzada. Conclusions: degut als escassos estudis realitzats i als pocs cuidatges davant la Depressió Post-part que es realitzen a les unitats hospitalàries de maternitat, es presenta una proposta de millora per tal d’introduir a les infermeres/ers amb els cuidatges d’aquesta patologia esmentada.