Identificador: TFG:9308
Autors: Cendrós Sorlí, Jordi
Resum:
La poda en verd manual és una operació realitzada tradicionalment a la vinya però que amb el temps ha anant perdent protagonisme dins del conjunt de pràctiques realitzades als ceps. L’objectiu d’aquest treball és avaluar l’efecte de l’esporga sobre el conjunt de paràmetres reconeguts clàssicament on aquesta pràctica té influència i veure si, realment, la decisió d’alguns viticultors de deixar-la de fer té sentit en la viticultura i enologia actual. Durant un període de 8 mesos (juny 2024-gener 2025) s’han realitzat mesures periòdiques dels paràmetres estudiats en ceps de la varietat macabeu sense gestió de canòpia (CNT), amb una gestió de canòpia intermèdia (EP) i una gestió de canòpia més agressiva (ET). No s’han trobat diferències significatives per les mesures de creixement i vigor vegetatiu, si bé sí que se n’observen en el número de redoltes i raïms restants després de l’esporga. La penetració dels fitosanitaris també va millorar en aquells ceps en què s’havia fet la pràctica de poda en verd, de la mateixa manera que la cinètica madurativa és més ràpida en aquestes mateixes plantes. La poda en verd no té un impacte significatiu en l’índex de flavonols mesurat a les fulles, però sí que suposa un canvi significatiu en la concentració de clorofil·la i, per conseqüència, a l’índex NBI. Tampoc es perceben diferències significatives en el diàmetre de les redoltes i el pes de les restes de poda durant la poda d’hivern, encara que sí en els talls que s’han de fer durant aquesta pràctica. Es pot concloure que el fet de realitzar la poda en verd sí que mostra una tendència avantatjosa respecte de no fer-ho, però no hi ha resultats significatius que demostrin que és millor fer-ho d’una forma més o menys agressiva. No obstant, el temps d’estudi és limitat i els resultats obtinguts no es poden atribuir de forma certa a l’esporga, pel que fóra necessari ampliar el període d’experimentació per confirmar les tendències observades.