Identifier: TFG:10100
Authors: Brunet Luque, Meritxell
Abstract:
Antecedents/Objectiu: La multimorbilitat entre trastorns de la conducta alimentària (TCA), depressió i alteracions gastrointestinals representa un repte clínic creixent en població jove. L'evidència suggereix una possible interacció bidireccional a través de l'eix intestí-cervell, on la disbiosi intestinal podria influir tant en la salut digestiva com en la psicopatologia. L'objectiu d'aquest treball és analitzar la relació entre TCA, depressió i microbiota intestinal per tal de dissenyar un abordatge nutricional integral i individualitzat en una pacient amb anorèxia nerviosa, depressió i simptomatologia digestiva crònica. Metodologia: Es planteja una pregunta de recerca a partir d‟un cas clínic hipotètic d‟una pacient adulta jove amb antecedents d‟anorèxia nerviosa, recaigudes recurrents i diagnòstic actual de depressió, acompanyada de simptomatologia digestiva crònica, intoleràncies alimentàries i sospita de disbiosi intestinal. Es va realitzar una revisió narrativa de la literatura científica sobre la fisiopatologia i abordatge dietoterapèutic dels TCA i la depressió, així com la seva interacció amb microbiota intestinal i eix intestí-cervell. Resultats: Es va desenvolupar una proposta d'abordatge dietoterapèutic per al cas clínic proposat. El cas clínic es presenta incloent-hi una valoració nutricional completa mitjançant història clínica, recordatori dietètic, qüestionaris alimentaris, anàlisi bioquímica, proves d'intoleràncies a aliments i avaluació antropomètrica, funcional i psicològica. Es proposa una intervenció nutricional progressiva (dieta FODMAP estructurada, reintroducció gradual, suport de microbiota, educació alimentària i dieta mediterrània) permet millorar simptomatologia digestiva, estabilitat clínica i adherència. Conclusions: Els resultats donen suport a l'existència d'una interacció complexa entre TCA, depressió i disbiosi intestinal, intervinguda per l'eix intestí-cervell. L'alteració de la microbiota i els dèficits nutricionals podrien contribuir tant a la simptomatologia digestiva com al manteniment de símptomes psicològics. Un abordatge nutricional individualitzat, progressiu i multidisciplinari sembla clau per millorar l'evolució clínica, encara que cal més evidència per establir relacions causals definitives.