Creation date in repository: 2019-07-26

Abstract: Introducción: Ante la creciente aparición de complicaciones en la curación de las heridas, y el creciente número de resistencias microbianas, han surgido nuevos métodos de cura, o métodos tradicionales que estaban en desuso, como es el caso de la miel en el uso tópico. Su uso se remonta a hace miles de años. Actualmente su uso ha ido creciendo nuevamente, siendo uno de los componentes de diferentes tipos de apósitos comercializados por su propiedad antibacteriana. Objetivos: El objetivo principal del trabajo fue, describir los beneficios terapéuticos de la miel de uso tópico en heridas. Metodología/ Resultados: La revisión se realizó mediante la búsqueda de artículos en las bases de datos: Cinhal, PubMed, Cuiden, Scopus y Scielo, siendo finalmente escogidos 15 artículos, con un total de población analizada de 892 personas. Entre la tipología de los artículos escogidos se encuentran, ensayos clínicos, casos clínicos y estudios observacionales. Conclusiones: Según la bibliografía revisada, se puede afirmar que, la aplicación de miel en la cura de heridas ofrece propiedades beneficiosas para combatir nuevas resistencias que aparecen sobre los métodos tradicionales de cura. Por otro lado, la efectividad de la miel y el uso de la Sulfazidina Argéntica en heridas no muestra diferencias significativas en las tasas de curación, por lo tanto, se puede afirmar que son igual de beneficiosas en la práctica. También se respalda la idea de que la miel mejora notablemente la cicatrización de diferentes tipos de heridas, proporcionando cicatrices con mejores propiedades en la piel. Finalmente, nombrar que, las heridas que, según la bibliografía, responden mejor al tratamiento con miel son: las quemaduras y las heridas quirúrgicas; siendo las úlceras vasculares las que no muestran ningún beneficio. Introduction: With the increasing emergence of complications in the wounds' healing, and the growing number of microbial resistances, new cure methods, or traditional methods that were in disuse, such as honey in topical use, have emerged. Its use dates back to thousands of years. Currently its use has been growing again, being one of the components of different dressings types marketed for its antibacterial property. Objectives: The main purpose of the work was to describe honey's therapeutic benefits for topical use in wounds. Methodology / Results: The review was carried out by looking for articles in databases: Cinhal, PubMed, Cuiden, Scopus and Scielo, and finally 15 articles were selected, with a total population of 892 people analyzed. Among the types of articles chosen, there are clinical trials, clinical cases and observational studies. Conclusions: According to the reviewed bibliography, it can be affirmed that, the honey application in the healing of wounds offers beneficial properties to fight new resistances that appear on the traditional cure methods. On the other hand, the effectiveness of honey and the use of Silver Sulfazidine in wounds does not show significant differences in cure rates, therefore, it can be said that they are equally beneficial in practice. It also supports the idea that honey improves the healing of different types of wounds, providing scars with better skin properties. Finally, mention that, the wounds that, according to the bibliography, respond better to the treatment with honey are: burns and surgical wounds; being the vascular ulcers those that do not show any benefit. "Introducció: Davant l'aparició creixent de complicacions en la curació de les ferides i el creixent nombre de resistències microbianes han sorgit nous mètodes de cura i mètodes tradicionals que estaven en desús, com és el cas de la mel en l'ús tòpic. El seu ús es remunta fa milers d'anys. Actualment el seu ús ha anat creixent novament i és un dels components de diferents tipus d'apòsits comercialitzats per la seva propietat antibacteriana. Objectius: L'objectiu principal del treball va ser descriure els beneficis terapèutics de la mel d'ús tòpic en ferides. Metodologia/ Resultats: La revisió es va realitzar mitjançant la recerca d'articles a les bases de dades: Cinhal, PubMed, Cuiden, Scopus i Scielo, essent finalment escollits 15 articles, amb un total de població analitzada de 892 persones. Entre la tipologia dels articles escollits hi ha, assaigs clínics, casos clínics i estudis observacionals. Conclusions: Segons la bibliografia revisad es pot afirmar que l'aplicació de mel a la cura de ferides ofereix propietats beneficioses per combatre noves resistències que apareixen sobre els mètodes tradicionals de cura. D'altra banda, l'efectivitat de la mel i l'ús de la Sulfazidina Argèntica en ferides no mostra diferències significatives en les taxes de curació; per tant, es pot afirmar que són igual de beneficioses a la pràctica. També es recolza la idea que la mel millora notablement la cicatrització de diferents tipus de ferides, proporcionant cicatrius amb millors propietats a la pell. Finalment, anomenar que les ferides que, segons la bibliografia, responen millor al tractament amb mel són: les cremades i les ferides quirúrgiques; sent les úlceres vasculars les que no mostren cap benefici."

Subject: Ferides i lesions -- Cura i tractament

Language: Castellà

Work's codirector: Garcia Martínez, Montserrat

Subject areas: Enfermería Nursing Infermeria

Department: Infermeria

Student: Cocinschi, Vlad Virgil

Academic year: 2018-2019

Title in different languages: Therapeutic effects of topical bee honey in wound treatment. Bibliographic review Efectes terapèutics de la mel d'abella tòpica en el tractamentnde ferides. Revisió bibliogràfica.

Work's public defense date: 2019-06-06

Access rights: info:eu-repo/semantics/openAccess

Keywords: CURACIÓ, FERIDES, MEL HEALING, WOUNDS, HONEY CURACIÓN, HERIDAS, MIEL

Confidenciality: No

TFG credits: 12

Title in original language: Efectos terapéuticos de la miel de abeja tópica en el tratamiento de heridas. Revisión bibliográfica

Education area(s): Infermeria

Entity: Universitat Rovira i Virgili (URV)