Comparativa de las técnicas de Punción Seca con las técnicas de estiramiento y compresión isquémica en el músculo trapecio superior

Identificador:  TFG:1237

Handle: https://hdl.handle.net/20.500.11797/TFG1237

Autores:  Asensio Arqué, Daniel; Cedó Ferré, Oriol; Espejo Nieto, Aaron; Fernández Urra, Javier.

Resumen:
RESUM OBJECTIUS: L'objectiu d'aquesta revisió bibliogràfica és el de comprovar quins resultats donen els diferents tractaments del trapezi superior, comparant els efectes dels tractaments més invasius com són la punció seca profunda i/o superficial amb altres que no ho són com els estiraments i la compressió isquèmica, amb els seus pros i els seus contres els uns respecte els altres. MÈTODE: La cerca es va realitzar a les bases de dades Pubmed, Google Academics i PEDro durant els mesos de Gener i Febrer de 2017. La principal mesura de resultat en aquesta revisió ha sigut el dolor subjectiu referit pels pacients, mesurat mitjançant escales validades com la EVA o d'altres qüestionaris i instruments de mesura (Escala PPT, provocació de teixits tous, percentatge del temps del dolor) que contemplin el dolor en els seus paràmetres. També la funcionalitat s’ha considerat com a variable de resultat, entre les quals trobem el rang de moviment actiu cervical, l'activitat elèctrica basal del trapezi i els resultats del qüestionari DASH. Per avaluar la qualitat metodològica dels assajos clínics dels articles que hem seleccionat ha estat utilitzada l’escala de PEDro. Aquesta escala és un recurs altament utilitzat en investigacions i assajos clínics d’intervencions fisioterapèutiques, que classifica els assajos de la base de dades PEDro, ajudant a jutjar la qualitat i utilitat dels assajos. RESULTATS: Es van obtenir 14 articles després d'executar l'estratègia de cerca. Se'n va fer un estudi intensiu per compulsar les dades i comparar els resultats dels tractaments, posant en comú estudis amb els mateixos instruments de mesura. Les comparacions de resultats declaraven en la seva majoria que els tractaments de punció seca milloraven significativament els paràmetres mesurats de dolor i funcionalitat en comparació amb els tractaments no invasius, no obstant no podem dir que la qualitat metodològica sigui òptima donat que els estudis haurien de ser quantitativament similars, aplicant un mètode semblant d'elecció de pacients, així com d'utilització d'instruments de mesura per obtenir una comparació idònia dels resultats. CONCLUSIÓ: Podem dir que les tres tècniques emprades individualment funcionen per la millora de la mobilitat articular. Però sempre que es pugui, s’hauria de realitzar una combinació de les tres tècniques al tractament de PGM per aconseguir reduir el dolor a la vegada que s’augmenta la funció del múscul.