Fecha de alta en el repositorio: 2018-04-16
Resumen: Aquest treball s'emmarca en l'àmbit de la sociolingüística variacionista. Tenint en compte l'eficàcia demostrada pel concepte de xarxa social com a factor de variació sociolingüística, s'estudia el comportament lingüístic dels usuaris dels social media a través de l'anàlisi de la seva integració en xarxes de divers tipus. En concret, s'aplica el model de Xarxes Socials –proposat en 1987 per J. Milroy i L. Milroy— a l'anàlisi de les interaccions lingüístiques que es produeixen en Facebook i Twitter, dues xarxes socials amb un propòsit similar però que es comporten de forma diferent i proporcionen diferents tipus d'estructures reticulars. Un dels objectius d'aquest treball ha estat comprovar si els principis generals defensats en els estudis reticulars aplicats a la variació lingüística es compleixen en el llenguatge utilitzat en les plataformes digitals, ja que en aquestes noves realitats comunicatives les fronteres entre les característiques pròpies de l'oralitat i les pròpies de l'escriptura no queden del tot delimitades. Després de caracteritzar els diferents tipus de xarxa que defineixen a la dues plataformes seleccionades i d'analitzar lingüísticament les diferents intervencions recopilades en el corpus, s'obtenen uns resultats que demostren que existeix un gran contrast entre les característiques lingüístiques que presenten els individus que formen part d'una xarxa densa i múltiple –el cas de Facebook— i les que s'observen en aquells que conformen una xarxa laxa i simple –el cas de Twitter–. Aquestes característiques responen, en general, als principis defensats en els estudis sociolingüístics que utilitzen el concepte de xarxa social per caracteritzar les interaccions orals This work is part of the field of sociolinguistics variationist. Given the efficacy demonstrated by the concept of social networking as sociolinguistic variation factor, the linguistic behavior of users of social media is studied through the analysis of their integration into networks of various kinds. Specifically, the model of Social Networks -proposed in 1987 by J. Milroy and L. Milroy- is applied to the analysis of linguistic interactions that happen in Facebook and Twitter, two social networks with a similar purpose but they behave in a different way and they provide different types of reticulated structures. One objective of this work was to determine whether the general principles defensed in the reticular studies applied to the linguistic variation are achieved in the language used in digital platforms, since due to in these new communication realities the limits between the orality and writing characteristics are not entirely defined. After characterizing the different network types that define the two platforms selected and doing the linguistically analyze the different interventions compiled in the corpus, the results we have obtained showed us that there is a big contrast between the linguistic characteristics that present the people who are part of a dense and multiple network –in this case Facebook- and ones we observed in those that take part in a relaxed and simple network –in this case Twitter-. Generally, these characteristics answer to the principles defended in sociolinguistic studies which use the concept of social network to characterize the oral interactions. Este trabajo se enmarca en el ámbito de la sociolingüística variacionista. Teniendo en cuenta la eficacia demostrada por el concepto de red social como factor de variación sociolingüística, se estudia el comportamiento lingüístico de los usuarios de los social media a través del análisis de su integración en redes de diverso tipo. En concreto, se aplica el modelo de Redes Sociales –propuesto en 1987 por J. Milroy y L. Milroy— al análisis de las interacciones lingüísticas que se producen en Facebook y Twitter, dos redes sociales con un propósito similar pero que se comportan de forma diferente y proporcionan distintos tipos de estructuras reticulares. Uno de los objetivos de este trabajo ha sido comprobar si los principios generales defendidos en los estudios reticulares aplicados a la variación lingüística se cumplen en el lenguaje utilizado en las plataformas digitales, ya que en estas nuevas realidades comunicativas las fronteras entre las características propias de la oralidad y las propias de la escritura no quedan del todo delimitadas. Después de caracterizar los distintos tipos de red que definen a la dos plataformas seleccionadas y de analizar lingüísticamente las distintas intervenciones recopiladas en el corpus, se obtienen unos resultados que demuestran que existe un gran contraste entre las características lingüísticas que presentan los individuos que forman parte de una red densa y múltiple –el caso de Facebook— y las que se observan en aquellos que conforman una red laxa y simple –el caso de Twitter–. Estas características responden, en general, a los principios defendidos en los estudios sociolingüísticos que utilizan el concepto de red social para caracterizar las interacciones orales.
Materia: Sociolingüística-Anàlisi de xarxes
Idioma: Castellà
Áreas temáticas: Filologia Philology Filología
Departamento: Filologies Romàniques
Estudiante: Juan Escrihuela, Esther
Curso académico: 2015-2016
Título en diferentes idiomas: Aplicació de la Sociolingüísitica de Xarxes a l'Anàlisi dels Social Media Application of Sociolinguistics Network to Analysis of Social Media Aplicación de la Sociolingüísitica de Redes al Análisis de los Social Media
Fecha de la defensa del treball: 2016-06-20
Derechos de acceso: info:eu-repo/semantics/openAccess
Palabras clave: Variació lingüística, xarxa social, estructura social Linguistics variation, social network, social structure Variación lingüística, red social, estructura social
Confidencialidad: No
Título en la lengua original: Aplicación de la Sociolingüísitica de Redes al Análisis de los Social Media
Director del proyecto: Jiménez López, María Dolores
Enseñanza(s): Llengua i Literatura Hispàniques
Entidad: Universitat Rovira i Virgili (URV)
Repositori URV