Tratamientos de fisioterapia en la epicondilitis. Revisión Bibliográfica

Identificador:  TFG:1775

Handle: https://hdl.handle.net/20.500.11797/TFG1775

Autores:  Sans Riola, Anton

Resumen:
L’epicondilitis es troba entre les tendinopaties més freqüents i és la patologia més comunament diagnosticada en el colze. Segueixen sent un mal de cap pels fisioterapeutes i tot un repte a l’hora de tractar-les i els dubtes sobre com abordar-la tenint en compte l’eficàcia de cada tractament són freqüents. Per aquest motiu l’objectiu del treball és analitzar l’evidència científica dels estudis publicats en els últims anys i veure quin tractament és més eficaç per l’epicondilitis i així poder servir d’ajuda als fisioterapeutes a l’hora de tractar aquesta patologia. Els articles a partir dels quals s’ha fet la revisió sistemàtica han estat cercats a la plataforma PubMed i PEDro amb les paraules clau “lateral epicondylitis” AND “physical therapy” i els filtres “five years” i “clinical trial”. L'avaluació de l'elegibilitat dels estudis i l'extracció de les dades dels informes dels estudis l’han realitzat dues persones, de manera independent, per reduir la possibilitat de que es descartin informes rellevants. Es van analitzar 7 estudis, amb un total de 546 participants sumant tots els registres. El tractament de l’epicondilitis mitjançant làser d’alta intensitat i ortesis, amb electròlisi percutània amb agulla, amb exercicis excèntrics i amb fonoforesi, mostren una millora en la majoria de mesures de resultat. No hi ha diferències significatives entre el tractament de l’epicondilitis mitjançant sessions de pilates i el tractament convencional. Tampoc hi ha evidència de que sigui beneficiós afegir TENS al tractament convencional en l’epicondilitis. La majoria dels tractaments emprats en els diferents estudis resulten beneficiosos, però no en tots ells es fan servir els mateixos instruments de valoració, i per tant, és complicat fer una comparació entre ells i determinar quin és el millor tractament per aplicar en cas d'epicondilitis. Els estudis compten amb pocs pacients i alt risc de biaix. La revisió compta amb estudis que apliquen diferents tècniques i és complicat relacionar i comparar els resultats procedents de tractaments diferents. Seria important realitzar més estudis on es comparés l’efectivitat dels tractaments. No s’han trobat estudis que mostrin que un tractament és superior a un altre en els estudis analitzats. Els estudis tenen un risc alt de biaix, el que fa difícil extreure conclusions fiables sobre quin és el millor tractament.