Fecha de alta en el repositorio: 2015-04-08
Resumen: La vinculación entre productos, mediante la que se condiciona la venta de un producto por parte del vendedor a sus compradores para que junto aquél adquieran un segundo producto, es una estrategia empresarial común en los mercados. Ejemplos como el azucarillo con el café o la sección de deportes con la de actualidad en los diarios son buena cuenta de ello. Aunque en situaciones de competencia perfecta en los mercados la utilización de estas prácticas es plenamente legítima, cosa distinta es cuando éstas se promueven por empresas que gozan de posición de dominio en un mercado. El artículo 102 TFUE no es ajeno a este problema, y dedica su apartado d) a prohibir el abuso de posición de dominio llevado a cabo por empresas dominantes mediante prácticas de vinculación. La Comisión, para analizar si la práctica de vinculación realizada por una empresa es ilegal, promueve un test de cinco etapas: - ¿Son distintos los productos vinculante y vinculado? - ¿Es la empresa en cuestión dominante en el mercado vinculante? - ¿Se condicionó al consumidor a comprar los productos vinculante y vinculado? - ¿Puede esta práctica tener un efecto de exclusión que distorsione la competencia en el mercado? - ¿Está esta práctica justificada objetivamente? Si la respuesta a las cuatro primeras preguntas es afirmativa y a la última es negativa, se entiende que la práctica en cuestión es ilegal y se debe prohibir. No obstante, los criterios que fundamentan este test se han últimamente visto amenazados por la aplicación de los avances tecnológicos a las prácticas de vinculación, de tal forma que muchos críticos se han planteado la necesidad de remodelarlos para que puedan ser aplicados al nuevo tipo de vinculación: la integración tecnológica. Tying products together is a common business strategy in markets. It could be defined as the practice through which the seller conditions the purchase of a product by its buyers to the purchase of a second product. Examples such as the tying of a sugar cube with the cup of coffee, or the sports section with the local news in the newspaper are clear examples of that. Although in perfect competition situations in the markets the use of these practices is fully legitimate, a different matter is when these are promoted by companies that have a dominant position in a market. Article 102 TFEU is no stranger to the problem, and dedicates its paragraph d) to prohibit the abuse of a dominant position carried out by dominant companies through tying practices. The Commission, in order to analyze whether the tying practice performed by a company is illegal, puts forward a five-step test: - Are the tying and tied products distinct? - Is the company in question dominant in the tying market? - Was the consumer conditioned to buy both tying and tied products? - Can this practice have an exclusionary effect that distorts competition in the markets? - Is that practice objectively justified? If the answer to the first four questions is affirmative and the last one is negative, it’s understood that the practice at issue is illegal and must be prohibited. However, the criteria underlying this test have recently been threatened by the application of technological advances to tying practices, in a way that many critics have raised the need to remodel them in order to be applicable to the new type of tying practices: the technological integration. La vinculació entre productes, mitjançant la qual es condiciona la venda d’un producte per part del venedor als seus compradors perquè juntament amb ell adquireixin un segon producte, és una estratègia empresarial comuna als mercats. Exemples com el del terròs de sucre amb el cafè o la secció d’esports amb la d’actualitat als diaris són bon compte d’això. Encara que en situacions de competència perfecta en els mercats la utilització d’aquestes pràctiques és plenament legítima, cosa diferent és quant aquestes es promouen per empreses que gaudeixen de posició de domini en un mercat. L’article 102 TFUE no és aliè a aquest problema, i dedica el seu apartat d) a prohibir l’abús de posició de domini dut a terme per empreses dominants mitjançant pràctiques de vinculació. La Comissió, per analitzar si la pràctica de vinculació realitzada per una empresa és il·legal, promou un test de cinc etapes: - Són diferents els productes vinculant i vinculat? - És l’empresa en qüestió dominant en el mercat vinculant? - Es va condicionar al consumidor a comprar els productes vinculant i vinculat? - Pot aquesta pràctica tenir un efecte d’exclusió que distorsioni la competència al mercat? - Està aquesta pràctica justificada objectivament? Si la resposta a les quatre primeres preguntes és afirmativa i a l’última és negativa, s’entén que la pràctica en qüestió és il·legal i s’ha de prohibir. No obstant, els criteris que fonamenten aquest test s’han vist últimament amenaçats per l’aplicació dels avenços tecnològics a les pràctiques de vinculació, de tal forma que molts crítics s’han plantejat la necessitat de remodelar-los per que puguin ser aplicats al nou tipus de vinculació: la integració tecnològica.
Materia: Dret de la competència-Unió Europea, Països de la
Idioma: Castellà
Áreas temáticas: Ciencias jurídicas Juridical sciences Ciències jurídiques
Departamento: Dret Privat, Processal i Financer
Estudiante: Yuste Bonillo, Adrian
Curso académico: 2013-2014
Título en diferentes idiomas: Las prácticas de vinculación en el derecho europeo de la competencia. Tying practices in the european competition law Les pràctiques de vinculació al dret europeu de la competència
Fecha de la defensa del treball: 2014-05-30
Palabras clave: vinculación, abuso, dominio tying, abuse, dominance vinculació, abús, domini
Confidencialidad: No
Título en la lengua original: Las prácticas de vinculación en el derecho europeo de la competencia.
Enseñanza(s): Dret
Entidad: Universitat Rovira i Virgili (URV)
Repositori URV