Abordaje de enfermería y calidad de vida en pacientes después del ictus. Revisión sistemática

Identificador:  TFG:2063

Handle: https://hdl.handle.net/20.500.11797/TFG2063

Autores:  Quintero Ramírez, Yanni

Resumen:
Introducció: L’ictus té un gran impacte en els països desenvolupats, ja que suposa la primera causa de discapacitat adquirida i de mortalitat en dones. Tot i haver disminuït considerablement en els darrers anys, per l’evidència de nous tractaments, la prevenció de la malaltia, entre altres, millorar les estratègies i abordatges encaminats a la millora de la qualitat de vida recau en una necessitat. Objectius: Examinar les estratègies i abordatges de la infermeria d’atenció primària que repercuteixen i milloren la qualitat de vida de les persones que han patit un ictus. Estudiar els tractaments farmacològics i no farmacològics relacionats amb una millor qualitat de vida de les persones que han patit un ictus. Estudiar el model actual d’atenció infermera en prevenció secundària de l’ictus en àmbit comunitari. Metodologia: Revisió sistemàtica de la literatura científica relacionada mitjançant les bases de dades Pubmed, Dialnet i Scopus, sent els criteris d’inclusió: articles originals publicats entre els anys 2010-2019, ambdós inclosos, escrits en anglès i castellà, d’accés complet i lliure, que inclogueren l’estudi de pacients que hagueren sofert un ictus així com l’avaluació de l’actuació d’infermeria. Per avaluar el nivell d’evidència dels articles es va fer servir l’Oxford Centre for Evidence-based Medicine (CEBM). Resultats: Es van incloure un total de 13 articles de metodologia quantitativa i nivell d’evidència entre 1b i 3b. Els estudis analitzats mostren l’efectivitat i la satisfacció per part de les estratègies i abordatges portats a terme pel personal d’infermeria dins de l’àmbit d’atenció primària per a la millora la qualitat de vida dels pacients i també senyalen els efectes positius del tractament farmacològic i no farmacològic. Però, es troba una mancança respecte al model actual d’atenció infermera en prevenció secundària de l’ictus en l’àmbit comunitari. Conclusió: Les intervencions infermeres en atenció primària són essencials i prioritàries per mantenir l’adherència al tractament farmacològic i millorar l’autogestió dels factors de risc, de la malaltia i les seves repercussions. Els nous tractaments farmacològics, esdevenen innovadors i efectius, i recauen en la millora de la qualitat de vida dels pacients. Tot i així, s’observa la necessitat de dissenyar nous models transversals de prevenció secundària de l’ictus, apoderats per infermeria que aportin beneficis transversals al pacient.