Identificador: TFG:3048
Autores: Martorell Prado, Enric
Resumen:
El treball s’estructura en dos blocs, en el primer bloc s’estudien els límits dels plans parcials urbanístics de Tarragona est i en el segon es planteja un sistema d’urbanització i implementació amb capacitat per adequar-se a una topografia desigual segons l’emplaçament. A partir de l’escenari que es proposa en el planejament de Tarragona per les urbanitzacions de Llevant, s’estudien els límits dels PPU i s’examinen en profunditat dos casos d’estudi: la Budellera (PPU-24) i el Torrent de la Bassa Closa (PPU-40). El primer cas s’escull per la seva gran extensió, 123ha i quantitat d’habitatges proposats, 45hab/ha. El segon cas, de menor envergadura, s’elegeix pel fet de situar-se pròxim a la Ciutat Residencial de Tarragona, sector en desús, d’extensió similar i amb una quantitat de m² construïts similar als projectats. Es proposa modificar els límits dels PPU per tal d’adaptar-los a les quatre conques hidrogràfiques que desemboquen a la Platja Llarga, la Savinosa i l’Arrabassada. Aquesta modificació permet evitar els creixements ortogonals en taca d’oli, a favor d’un sistema de traçat urbanístic adaptat a la topografia i integrat amb les rieres. Com a referència per el model d’implementació i urbanització s’estudia la Ciutat Residencial de Tarragona, model en el que el traçat dels vials i les edificacions utilitzen la orografia per definir la seva configuració. El sistema proposat es traça en forma d’espina, parteix d’un vial principal paral·lel a les rieres i uns vials secundaris que es ramifiquen entre 45⁰ i 70⁰ de l’artèria principal, depenent de la pendent del terreny. El desenvolupament del sistema es projecta a partir de quatre fases de creixement amb una forquilla de 35 a 60 hab/ha, a executar segons la demanda d’habitatges. Els vials principals i secundaris es projecten amb l’ús de franjes paral·leles que permeten distanciar el tràfic rodat dels vianants i optimitzar el traçat de les infraestructures urbanes. Les edificacions es posicionen seguin el criteri de la orientació i es desvinculen de l’alineació dels vials. Això permet una major flexibilitat per generar espais de transició entre el domini públic, comunitari i privat.