Elements constitutius de l'organització simbòlica de la identitat eleata i la seua interrelació

Identificador:  TFM:201

Handle: https://hdl.handle.net/20.500.11797/TFM201

Autors:  Granell Jesús, Paula

Resum:
Elea, fundada pels foceus en el s. VI aC., fou una ciutat de vocació marítima gràcies a la seua favorable situació geogràfica, la qual la va encaminar a dedicar-se al comerç i convertir-se així en una de les ciutats més pròsperes de la Magna Grècia. Per altra banda, les evidències arqueològiques i textuals insisteixen a recordar-la com un lloc de descans i de cura gràcies al seu clima i les aigües termals. El present treball té per objectiu reconstruir el paisatge simbòlic de la ciutat d’Elea, i com aquest es projecta i s’organitza en el seu espai físic, subratllant els dos aspectes essencials que la defineixen, l’aigua i la medicina. Més enllà d’aquest objectiu merament descriptiu, es definirà la naturalesa de la relació de tots aquests elements amb l’especulació filosòfica i l’art mèdica profètica i endevinatòria, dos aspectes estretament relacionats del pensament grec personificats pel filòsof i metge Parmènides d’Elea (570 aC-475 aC), governant de la ciutat i propagador de la medicina prehipocràtica.