Identificador: TFM:369
Autors: SAPIÑA BELTRAN, RAQUEL
Resum:
L’Apnea del son és una malaltia caracteritzada per episodis recurrents d’obstrucció de la via respiratòria superior i produeix hipòxia intermitent, hipercàpnia, augment de l’esforç respiratori, tot això dificultant el son. Tots aquests efectes condueixen a un estat d’inflamació, hipercoagulabilitat, estrès oxidatiu, etc. Aquesta té un impacte negatiu sobre la qualitat de vida dels pacients i es troba relacionada en diverses conseqüències cardiovasculars, metabòliques i cognitives. Actualment, la seva prevalença es situa al voltant de 24-26% en homes i de 17-28% en dones. El tractament per l’apnea del son que ha demostrat ser efectiu és la pressió positiva contínua en la via aèria (CPAP). És un tractament crònic que té com a funció administrar aire amb pressió positiva a través d’una mascareta per evitar l’obstrucció de la via aèria. En l’actualitat la valoració de l’adherència dels pacients al tractament de la CPAP a les unitats del son es una funció realitzada per infermeria amb unes visites de control i seguiment, a més, actualment s’estudia aplicar també la telemedicina, que consisteix en l’aplicació de la tecnologia a la medicina, i pot resultar útil per tal de fer un seguiment del pacient. Valorant la incidència de l’apnea del son sobre la població, l’estudi aniria encaminat a comparar si els pacients que utilitzen la telemedicina segueixen una millor adherència al tractament que amb els que fan visites el primer, tercer i sisè mes després de l’inici de la CPAP amb infermeria. A partir d’aquest objectiu, els objectius específics serien analitzar quines són les causes de perquè els pacients no s’adhereixen correctament al tractament i si saben utilitzar de forma correcta i eficaç CPAP, així com també els que utilitzen la tecnologia adequadament. Seria un estudi descriptiu transversal.