Geografia dels desnonaments a Espanya: Els habitatges de segona mà propietat de la Sareb com a indicador de la desigualtat urbana post-crisi

Identificador:  TFM:429

Handle: https://hdl.handle.net/20.500.11797/TFM429

Autors:  Domènech Montaña, Antoni

Resum:
A Espanya el fort impuls de la producció immobiliària entre la meitat dels 90 i el 2007 va generar la major bombolla immobiliària i creditícia de la història. El finançament de l'economia, el sobreendeutament de les famílies associat al crèdit hipotecari i l'arribada de la crisi financera i immobiliària van suposar l'esclat de la bombolla immobiliària. A partir de llavors les lògiques depredadores del model immobiliari espanyol es van posar en evidència: la propagació dels impagaments dels préstecs hipotecaris concedits va derivar en una de les conseqüències més greus de la fi del cicle alcista immobiliari espanyol: la proliferació dels desnonaments. El treball aquí presentat posa en relleu el desigual desenvolupament de la crisi hipotecària a les ciutats espanyoles a partir de l'explotació de dades de l'estoc d'habitatge en mans de la Sareb provinent d'execucions hipotecàries. La metodologia dissenyada permet realitzar una anàlisi territorial de la distribució dels habitatges propietat de la Sareb per al conjunt de municipis del territori espanyol, i específicament a les ciutats de Madrid i València. La qual cosa fa possible identificar les zones de la geografia espanyola amb una especial afectació de processos de despossessió d'habitatge, així com els barris de les ciutats objecte d'estudi que tendeixen a concentrar-los. Els resultats demostren que hi ha uns processos territorials i sociodemogràfics subjacents sobre els quals s'estan dibuixant els patrons de concentració dels desnonaments. Així, s'identifica que els desnonaments estan tendint a concentrar-se en aquelles àrees urbanes que durant el període del boom immobiliari van ser més dinàmiques pel que fa a expansionisme urbanístic i exposició al crèdit hipotecari. Però també es detecten aquells barris de les ciutats de Madrid i València, que històricament han presentat unes estructures econòmiques i socials més vulnerables, com els que aglomeren més desnonaments, aprofundint la seva situació de precarietat.