Identificador: TFM:626
Autors: Recuenco Tortosa, Concepción
Resum:
Amb aquest treball continuo l'estudi que vaig començar amb el del grau d'Història de l'Art, sobre els Nabis i, concretament, la figura de l'artista Paul Élie-Ranson. Els Nabis (de l'hebreu nabiim, profetes) van ser un grup d'artistes que es van comprometre amb les innovacions plàstiques nascudes a l'Escola de Pont-Aven (c.1886-1889), promoguda per Gauguin. Aquest grup es va caracteritzar per ser la branca alegre i lluminosa que formava part del Simbolisme. Buscaven un art de significat espiritual més profund, portant un sistema de vida amb aspectes de misticisme oriental i trobades ritualistes. Encara més, es podria dividir aquests artistes segons la seva producció: uns es preocuparien per representar pictòricament aquesta experiència religiosa, mentre que altres se centrarien a desenvolupar de, llavors nounat, Art Nouveau. Ranson, lluny de decantar-se per cap bàndol, creixeria com un artista polifacètic treballant tota mena d'estils i tècniques decoratives, combinades amb l'afany per l'ocultisme. Malgrat el talent i la multidisciplinarietat d'aquest pintor, se'l coneix com “el nabí oblidat”; i és que el seu nom ha estat a l'ombra fins fa només dues dècades. Arribem, doncs, a la raó d'aquest segon treball. Em centro, aquesta vegada, en el concepte de fortuna crítica de Ranson en comparació a la del col·lectiu, principalment després de la mort del primer i la dissolució del segon. La meva intenció és donar suport al pes que van tenir els Nabis en l'evolució de l'art, les seves reflexions estètiques i les influències; reivindicant especialment la figura de Paul Ranson. Es pretén, sobretot, continuar amb el redescobriment de l'artista, començat als anys noranta pels seus néts i el Museu Maurice Denis1 (Saint Germine-en-Laye, París), així com la seva producció més propera a l'Art Nouveau.
Repositori URV