Identificador: TFG:10239
Autors: Martinez Montero, Iker
Resum:
Aquest estudi analitza el procés de distribució dels fons Next Generation EU (NGEU) a Espanya sota el marc analític de la teoria de jocs i, específicament, del problema de la bancarrota. Mitjançant l'especificació d'un joc d'utilitat transferible, es plantegen les potencials distribucions dels fons del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR) entre les Comunitats Autònomes a partir de diverses regles de repartiment: Proporcional, CEA, CEL i Talmud. L'objectiu és avaluar els efectes distributius de l'execució real del Pla tenint en compte criteris d'igualtat, concentració i estabilitat, emprant indicadors com l'índex de Gini, la corba de Lorenz, el coeficient de variació i l'índex de Herfindahl-Hirschman. Els resultats revelen que el repartiment real opera com un model híbrid que s'allunya de la neutralitat proporcional per convergir cap a la regla CEA, actuant com un mecanisme de cohesió territorial que prioritza les regions amb majors necessitats de finançament estructural. No obstant això, l'anàlisi identifica una tensió entre l'homogeneïtat en el tracte i l'eficiència econòmica, suggerint que la elevada penetració territorial dels recursos podria limitar la massa crítica necessària per a una transformació estructural efectiva del teixit productiu. En conclusió, l'estudi demostra la validesa de la teoria de la bancarrota per interpretar la gestió de recursos públics en entorns de governança multinivell.
Repositori URV