Identificador: TFG:1110
Autors: Mañé Valldeperez, Rosa
Resum:
El règim d’impugnació d’acords mostrava grans insuficiències al no haver variat substancialment des de la seva regulació en la Llei de societats anònimes de 1951. La jurisprudència observava l’elevat nombre de procediments impugnatoris que s’iniciaven contra alguns acords per motius merament procedimentals o irrellevants, de manera que s’acabava desestimant la pretensió per basar-se en motius de poca rellevància després d’haver-se tramitat tot el procediment ordinari. Per tal d’evitar tant l’ús oportunista del dret d’impugnació com per descongestionar de procediments nimis els tribunals, la llei 31/2014, de 3 de desembre, ha introduït modificacions en el règim d’impugnació d’acords. La més remarcable és la de l’article 204.3 II LSC, que regula que la resolució del caràcter essencial o determinant dels nous motius d’inimpugnació que es recullen en l’article 204.3 I LSC es resoldrà mitjançant una qüestió incidental de previ pronunciament, sense més concrecions, deixant un ampli ventall d’incògnites per resoldre. Aquestes incògnites són l’objecte d’anàlisi del treball, d’entre les quals destaquen la càrrega de l’al·legació, el moment processal en que s’ha d’interposar i les formalitats en la seva interposició. També s’inclouen en el treball altres qüestions processals com la problemàtica competencial, la suspensió del procediment principal, la tramitació de la qüestió i la resolució recursos i efectes que caben contra ella, així com el règim transitori. Per acabar, s’estudia la seva verdadera eficàcia en quant a qüestió incidental de previ pronunciament, i es busquen alternatives que s’adeqüin més acuradament, doncs, en opinió personal, la solució escollida no millora al ja de per si complicat règim d’impugnació d’acords socials.
Repositori URV