Perfil metabolòmic associat a la pèrdua de control virològic en pacients VIH controladors d'elit (CE)

Identificador:  TFG:1637

Handle: https://hdl.handle.net/20.500.11797/TFG1637

Autors:  Beloso Santiago, Miriam

Resum:
Dins dels pacients infectats per VIH, hi ha un grup d'individus, denominat controladors d'elit (CE), que es caracteritzen per controlar espontàniament la càrrega viral en absència de tractament antiretroviral. No obstant això, un 30% d'ells acaba perdent aquesta capacitat. Les vies mecanístiques implicades en aquest fenomen es desconeixen. De fet, encara no s'ha realitzat cap estudi metabolòmic en els CE, que permeti identificar les rutes metabòliques involucrades en aquesta pèrdua del control. Pel que l'objectiu d'aquest treball va ser estudiar l'existència d'un perfil metabolòmic que precedeixi a aquesta pèrdua, per a poder identificar els mecanismes involucrats i descobrir potencials marcadors biològics predictius. Per a això es va dur a terme un estudi metabolòmic dirigit i no dirigit en mostres de plasma de pacients CE. Es van seleccionar un total de 16 pacients, vuit havien perdut espontàniament el control virològic, denominats controladors transitoris (CT). Com a grup control, es van seleccionar 8 pacients CE que van mantenir el control virològic durant el mateix període de seguiment, els controladors persistents (CP). Els resultats obtinguts van demostrar que 13 metabòlits eren diferents significativament entre els grups CT i CP en el període pre-pèrdua de control. Entre ells, la valina va ser considerada com un potencial marcador biològic predictiu de la pèrdua del control virològic. No obstant, no es van observar pràcticament canvis significatius en el metaboloma dels CT al llarg del temps de seguiment. En conclusió, en aquest treball es va aconseguir determinar un perfil metabolòmic previ a la pèrdua de control associat amb una activació del sistema immunològic, dany oxidatiu i una disfunció mitocondrial per a l'obtenció d'energia. Conèixer les alteracions del metaboloma dels CE associades a la pèrdua de control pot ser molt rellevant per predir la seva progressió virològica i per al desenvolupament de noves estratègies terapèutiques contra el VIH.