Relació entre les lesions del corredor, la seva biomecànica i el tipus de calçat emprat: Estudi pilot

Identificador:  TFG:1817

Handle: https://hdl.handle.net/20.500.11797/TFG1817

Autors:  Sánchez Sánchez, Sara

Resum:
Introducció: Als últims anys ha sorgit una nova tendència al calçat de “running”: el minimalisme, el qual es caracteritza principalment per la eliminació dels sistemes d’amortiment i estabilitat del calçat. D’una banda, es pensa que el calçat minimalista pot causar lesions als corredors com fascitis plantar, tendinitis aquílea o lesions per estrès a la tíbia i metatarsians. D’altra banda, es creu que aquest calçat pot ser beneficiós ja que indueix una biomecànica menys lesiva augmentant la cadència i canviant el patró de trepitjada. Objectius: es planteja dissenyar un protocol d’anàlisis de la carrera específic per determinar les variacions biomecàniques al córrer amb calçat o descalç, aplicar aquest protocol i comprovar si a més de retirar el calçat es necessària una adaptació per començar a córrer sense ell. Material i mètodes: es va analitzar la biomecànica de 3 corredors, mitjançant un protocol dissenyat específicament per estudiar diverses variables com la cadència de pas, el mode de recolzament del peu amb el terra, la verticalitat de la tíbia i els angles de turmell i genoll. Resultats: Al retirar el calçat es detecta una disminució de l’angle d’inclinació del peu al recolzament inicial, el que comporta a canviar el patró d’atac de retropeu a migpeu, reduint així la força d’impacte en tots els subjectes. Discussió: Córrer descalç sense una adaptació adequada pot augmentar el risc de patir lesions. Pel contrari després de l’aplicació d’un protocol d’avaluació específic per la biomecànica del corredor i una intervenció progressiva s’observa un estil de carrera més eficient i menys lesiu.