La importància de l'educació diabetològica nutricional en pacients amb Diabetes Mellitus tipus 2

Identificador:  TFG:1901

Handle: https://hdl.handle.net/20.500.11797/TFG1901

Autors:  Porres Vallès, Laia

Resum:
Introducció La diabetis mellitus tipus 2 és una malaltia metabòlica crònica la seva prevalença a nivell Europeu i Espanyol és del 7% i 12'6% respectivament. Objectiu Aquest estudi és una actualització sobre el còm es realitza l'educació terapèutica en la diabetis mellitus tipus 2, conèixer a on i qui l'exerceix, quina formació té aquesta persona, el tractament que proporciona i quins beneficis obtenen els pacients. Metodologia Per al desenvolupament d'aquest treball s'ha realitzat una revisió bibliogràfica d'articles actualitzats que versen sobre el tema de l'educació en DM. Hem emprat tres cercadors (Cinahl, Pubmed i Scopus), utilitzant les mateixes paraules clau per a l'obtenció dels articles. Resultats S'han inclòs en l'estudi 26 articles publicats entre 2009 i 2018. En aquests hem pogut observar que en funció del país hi ha diversitat en el perfil del professional que realitza l'educació, en la seva formació i en els requisits per exercir com a tal. A més són múltiples les maneres en què s'aborda aquesta educació podent dificultar l'adherència al tractament i l'autogestió de la malaltia. Es mostra la importància de la educació nutricional i l'exercici físic en la prevenció i en el tractament de la diabetis. Conclusions Podem afirmar que no hi ha equitat en el finançament, les directrius, la prevenció i l'execució integral de la diabetis, així com la disponibilitat de recursos materials i assistencials, i els requisits a complir per l'educador en diabetis. També caldria establir un consens sobre les guies o protocols a emprar en l'educació diabetològica basades en l'evidència científica. L'abordatge del tractament d'aquesta malaltia ha de ser individualitzat i personalitzat, podent emprar la telemedicina i les teràpies grupals com a complement, no substituirlo. La participació del pacient en la planificació del tractament i una bona relació terapèutica faciliten l'adherència al tractament, i en conseqüència, l'autocontrol i autogestió de la seva malaltia.